28.9.17

el corralito?


Hi ha qui retrau al govern de Madrid els diners que els costa el desplegament policial a Catalunya, inclòs Piuet, més conegut per Piolín. La veritat, segons ho veig, al final de tota l'operació, si és que mai s'acaba i no li agafen gust, tindran un saldo al seu favor que no sé si veurà la llum pública; entre multes per una cosa i una altra, fer tornar els diners de les malversacions, etc., el capitalet serà de fregar-se les mans. Ei, i als bancs també els va de primera la situació, amb la retenció dels comptes públics i privats, inclosos els dels castellers. Els heu sentit protestar gaire, els bancs? Com dieu?

Per cert, just quan es començava a parlar dels primers comptes intervinguts em va passar una cosa ben curiosa per a mi inèdita des que existeixen els caixers automàtics a Catalunya. Fa anys que periòdicament trec la mateixa quantitat de l'entitat on primer cobrava la nòmina i ara la pensió; es tracta de diners per a les compres habituals i les despeses personals setmanals; el caixer, que encara que sigui una màquina em coneix i ja hem establert una certa connexió, em suggereix directament la xifra i jo l'hi confirmo. Doncs bé, en aquesta ocasió també me la va proposar i quan li vaig dir endavant em va escriure un paperet que deia textualment: L'import supera el seu (ell em continua tractant de vostè) límit de seguretat. De res no va valer que tornés a intentar l'operació, ell, impertèrrit. Vaig aconseguir treure una quantitat menor, certament, però... i si hagués necessitat urgentment els diners...? Després, segons em suggerien, vaig trucar a un 902, des d'on una noia molt amable malgrat la meua indignació, em va donar un 900; i encara al cap de tres dies -això era en un cap de setmana llarg- vaig presentar-me en la meua oficina bancària. Ni telefònicament ni en directe em van convèncer les explicacions, especialment breus i desagradables les del cara a cara del noiet saberut i pedagògicament nul d'un aquests locals nous i impersonals que no tanquen al migdia. En fi, qui sap si el banc, en vista del fàcil que és retenir diners, s'havia posat a actuar pel seu compte, i qui dia passa any empeny.

5 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

ja no em sorprén res, ni l'incident amb el caixer, ni el silenci cómplice dels Bancs. Ara, el cost econòmic de l'operació no és res comparat amb el cost personal étic i moral, a una banda i l'altra, aquest és irreparable.

Oliva ha dit...

A MI TAMBE EN VA PASSAR,PERO VAIG ANAR A LA GUIXETA,I ELS HI VAIG "ARMAR UN CRISTO"...EXIT¡¡¡.
DAVANT TOTS AQUEST ABUSOS,EL DIA 3 VAGA GENERAL..."PA TI LA PERRA GORDA" BANC D'ESPANYA.

Francesc Puigcarbó ha dit...

Jo he anat aquest matí al caixer i no he tingut cap problema, i he tret el màxim. A dins quan he tornar a ingressar els que no necessitava m'han dit que no en sabien res d'això, que debía ser una trola més de les que sovintegen amb tot aquest sarao. ERA AL BANC SABADELL

Clarissa ha dit...

Felicitats Miquel!

M'agrada que tornis a escriure!

miquel ha dit...

Ai, Francesc, des de quant els empleats dels bancs diuen la veritat? Tot i que el banc de Sabadell em sembla que no participa d'aquesta història.

Veurem el dos i el tres i el quatre i els dies següents. No nego una curiositat creixent, Oliva.

Moltes gràcies, Clarissa, per recordar-te de mi. I jo que voldria saber com estàs, i com et va... :-)