3.10.15

baixant i pujant (parades)


Divendres a quarts de nou del vespre, el passeig de Gràcia bull. A les parades del llibre antic i d'ocasió no ens fem nosa, potser perquè tothom ja ha trobat el que volia, potser perquè la gent matina per veure si els llibreters de vell han afegit algun exemplar nou a primera hora. M'embadaleixo una mica i acabo comprant un únic llibre que confirma que Unió va a la baixa: Miquel Coll i Alentorn. Historiografia i democràcia (1904-1990), amb dedicatòria de l'autor inclosa -no a mi, esclar-, 5 euros. Escrit per Albert Balcells.

Pujo per l'altra banda del passeig. Aquest any només hi ha parades entre Diputació i Consell de Cent. Ja van tancant. Abans, però, m'he aturat una estona a parlar amb un venedor de carrer, negre com el carbó que dirien els clàssics. No m'interessa el material que ven sinó la samarreta que porta i li demano permís per fer-li una foto. No em posa cap inconvenient, se situa bé amb un fons de paret, però li dic que prefereixo que al seu darrere hi hagi la botiga Santa Eulalia,  històric esplendor del passeig. Li ensenyo la foto resultant i xerrem un moment; em diu que pròximament ja portarà samarretes com la que duu. Imagino que tindrà variacions en la primera paraula i múltiples llengües, també la catalana, però encara que no fos així auguro un èxit de vendes: som un país solidari, sempre al costat del dèbil. Posats a trobar un inconvenient, jo hagués preferit que en lloc d'una segona persona del plural s'haguessin decidit per la primera, però la realitat és la que és.

Per cert, ja fa temps que als mitjans sento i llegeixo el generalista mot migrans, que imagino que és un neologisme que qui sap si és quedarà. De fet, el periodisme tendeix cada cop més a la vaguetat, a la imprecisió, a la mandra: alguns ja no distingeixen entre immigrants i emigrants o tant els fa. La qüestió és omplir espais i que la gent els miri.