25.10.15

aquest diumenge, en què el sol es pondrà oficialment...


Llegeixo aquests dies els versos de José Martí i arriba un moment que inevitablement taral·lejo Guantanamera i fins i tot m'atreveixo amb part de la lletra:

Yo soy un hombre sincero
De donde crece la palma,
Y antes de morirme quiero
Echar mis versos del alma.

Guantanamera, amb aires de música popular, està entre les tres o quatre cançons cubanes més famoses de totes les èpoques. El seu origen és incert, jo al menys m'he fet un embolic en voler arribar al principi, fins i tot hi ha qui atribueix l'autoria a Pete Seeger, que va ser un dels qui la va fer popular fora de l'illa. Sigui quin sigui l'origen, totes les versions contenen una part important de la lletra extreta dels Versos sencillos (1891) de José Martí, possiblement un dels homes més estimats pels cubans, no només en el seu vessant d'escriptor sinó també, i molt especialment, de patriota.

Versos sencillos conté quaranta-sis poemes sense títol d'extensió desigual formats majoritàriament per quartetes de temàtica popular i, en la meua opinió, de desigual interès literari, però que, com diu el primer vers del recull, traspuen sinceritat.

Per un moment m'he oblidat que els diumenges no intento més que deixar música. Prescindeixo, doncs, de moment, de Martí i passo als sons, encara que abans vull copiar, de la mateixa manera que he escrit els primers,  els darrers versos del darrer poema del conjunt, que no figuren, crec, en cap versió de Guantanamera:

¡Verso, nos hablan de un Dios
Adonde van los difuntos:
Verso, o nos condenan juntos,
O nos salvamos los dos!






4 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

En la calle del Obispo,
enfrente del Floridita,
allá por la Habana vieja,
encontré un local hermoso
donde vendían versos.


.. aqui vaig comprar dos llibres amb tota la poesia de José Martí. Mai més he tornat a veure tanta poesia en una llibreria.

salut

PS ha dit...


Sempre m'ha agradat la guantanamera, sobretot aquest vers:

Mi verso es de un verde claro
y de un carmín encendido.
mi verso es de un verde claro
y de un carmín encendido.
mi verso es un ciervo herido
que busca en el monte amparo.

Segur que el símil que fa té algun nom de figura retòrica, però a mi m'agrada per la sonoritat de les paraules.



Miquel ha dit...

Gràcies per compartir els teus versos cubans, Francesc. Potser no a les llibreries, però el cap ple de versos

miquel ha dit...

Més d'una figura en aquests versos, com la del mateix color que tenen, però el que importa, A., com tu dius, és aquest resultat.
Deixa'm que t'afegeixi una estrofa que també m'agrada molt i que només en la primera part es troba en versions de la cançó:
Cultivo una rosa blanca
En Julio como en Enero,
Para el amigo sincero
Que me da su mano franca.
Y para el cruel que me arranca
El corazón con que vivo,
Cardo ni oruga cultivo:
Cultivo una rosa blanca