9.6.15

la Coronela: grans esperances


Dia de Corpus, mentre esperem en la cua per entrar a visitar l'Ajuntament m'acosto a un uniformat (ara no recordo si anava de blau o de vermell):

-Vostè no és miquelet, veritat?

-Noooo, nosaltres portem mitges, els miquelets porten polaines. Nosaltres actuem a la ciutat, els miquelets, fora, per això porten polaines. Nosaltres som de la Coronela.

A partir d'aquí, el tambor m'explica detalls del cos: dels seus orígens, dels gremis que el formaven -companyies, batallons, uniformes...-, de les armes, que custodiaven a casa, del període de servei, de la seua actuació durant el setge de Barcelona... El tambor, barbat, porta una arracada a l'orella i em fa l'efecte que pot ser ferotge en situacions extremes i cortès quan la situació ho requereix. Tinc la sensació que, a partir del que detecto i amb l'orgull que m'explica tota la història, estaria disposat a donar la vida per la defensa dels ciutadans si les circumstàncies ho exigien i tingués un bon cap.

Mentre el vaig escoltant i preguntant, la cua ha avançat tant que molts del de darrere ens han passat, però no hi fa res, la conversa s'ho val. Bona estona després d'anar mirant les sales i els despatxos de l'Ajuntament, assistim al canvi de guàrdia, que potser avui es realitza amb més freqüència de l'habitual en honor dels visitants de les jornades de portes obertes.

Deixo volar la imaginació i veig Ada Colau ressuscitant i comandant la Coronela amb les adaptacions pròpies del moment. Per què no? No crec que el rei hi posés cap impediment, seria un gest de bona voluntat, una restitució històrica.
 
 
 

2 comentaris:

Júlia ha dit...

Trobo una mica preocupant l'afició dels darrers temps, sovint per part de gent ja una mica madureta, als uniformes i manifestacions paramilitars folklòriques, coronela, trabucaires...

Miquel ha dit...

És la guerra!