18.6.15

esborrany de la conclusió


-Carai!

El crit absolutament sentit de l'espectadora de dues files enrere -sala Néstor Almendros- quan s'acaba la darrera escena i la pantalla s'ennegreix ens fa esclatar en un riure espontani de modulacions discretes. Carai! Hi estem d'acord.

El que no sabria dir és si el seu carai és per la magnitud de la tragèdia -potser no calia tant, però ja es veia venir, i més si has llegit Roth-, perquè el negre apareix tant de cop, perquè Lear se suïcida en lloc de morir de pena, perquè és Lear en comptes de la gavina... Tampoc no sabria explicar el nostre riure. Les espontaneïtats sovint són inconscients.