R&R (aforismes)

Ja se sap que els aforismes tenen la funció de justificar el pensament o l'actuació de qui els escriu, els llegeix o els diu. La gràcia dels bons aforismes, tan si són pensats com a tals com si són extrets d'un text més llarg, és que no cal argumentar-los i poden funcionar pràcticament en qualsevol ocasió, per a qualsevol experiència.

Dos dels meus aforismes preferits (si són curts millor) en llengua catalana -un l'acabo de trobar avui- pertanyen a persones encara vives. El primer l'he aplicat en alguns moments perquè suposo que s'adiu a la meua personalitat si em convé que el meu tarannà sigui el que manifesta. L'altre, una oració negativa, estic segur que el faré servir en algun moment, tot i que no em sembla tan bo com l'anterior, per bé que la darrera paraula, pronunciada amb èmfasi, pot ser molt productiva. Curiosament totes dues frases tenen com a subjecte un infinitiu, és a dir un verb, però com és habitual en aquests casos es tracta d'un verb substantivat, dit d'una manera: expressen acció, però també essència, substància.

Aquí van:

Córrer és de covards

Carles Rexach

No parlar és de burros

Miquel Roca

Un altre dia podem parlar de Joan Fuster.