Ho he dit algunes vegades en converses
privades i no sé si mai en públic: des de petit que penso que és
un invent formidable el fet que la pell dels humans sigui
impermeable. Hi ha que em dirà que és transpirable; no importa, per
al cas és el mateix:quan plou, quan nado o quan em dutxo, el cor o
el cervell continuen secs, físicament parlant, que no necessàriament
des del llenguatge figurat.
Comprovada abastament la
impermeabilitat del cos, mai no no he tingut excessiu interès a
descobrir -ne el creador ni el mecanisme que permet el prodigi, em
bastava la seua constatació experimental. Fa poques setmanes, però,
la dependenta d'una sabateria -potser era biòloga o física o
química...- em va descriure amb tants detalls i tanta precisió les
característiques del teixit Gore-Tex que recobrien les sabates que
em va vendre, que el misteri de la pell impermeable se'm va esvair
completament. No vaig saber si agrair-li o retraure-li la pèrdua de
la innocència. Però vaig pensar que a vegades és bo que els
misteris que t'han acompanyat tota la vida sense produir-te cap tipus
de trauma, ans al contrari, continuïn irresoluts, encara que els més
savis pensin que ets un babau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada