Sempre m'ha admirat la
precisió amb què els meteoròlegs detecten l'arribada de la
primavera, l'estació més voluble de l'any. Segons el Observatorio
Astronómico Nacional, avui, just a les 17, 57, arribarà a la
península (suposo que a Catalunya abans que a la resta, perquè deu
venir de l'est). Estic segur que a mi, encara que la busqui des del
balcó, em passarà desapercebuda la seua entrada, perquè, diguin el
que diguin els experts, crec que fa dies que ja és aquí, per molt
que encara no me l'anunciïn les orenetes.
Jo, la primavera, la detecto, la sé, més com els antics, com un renaixement que arriba quan la natura vol i com una invitació al naixement, o al renaixement, a l'inici d'aventura. Després arribarà l'estiu, la tardor i, ai!, l'hivern, però fins i tot fora d'estació trobo sempre algun dia, algun moment, primaveral, perquè és una estació que mai acaba de desaparèixer i quan menys te l'esperes te'n mostra algun vestigi.
Aquesta primavera, m'he proposat començar pel principi, i ja veurem com continuaré (i que se'm disculpi la traducció; el vídeo pertany a un fragment d'Eric Rohmer):
Ce fu au tans qu'arbre
foillissent,
que glai et bois et pre
verdissent,
et cil oisel en lor
latin
cantent doucement au
matin
et tote riens de joie
aflamme,
que li fix a la veve
fame
de la gaste forest
soutaine
se leve, et ne li fu
paine
que il sa sele ne meïst
sor son chacheor et
preïst
tros gavelos, et tout
issi
fors del manoir sa mare
issi.
...
Chrétien de Troyes: Li contes del graal
Això va ser al temps que els arbres floreixen, que l'herba, el bosc i els prats verdegen, i els ocells en el seu llatí canten dolçament al matí i tota criatura s'inflama de joia, quan el fill de la dama viuda s'aixecà de l'erm forest solitari, i no va tenir peresa a posar la sella en son cavall i agafà tres venables, i d'aquesta manera sortí de casa de sa mare.
PS: Molt bona versió bilingüe -com ha de ser- de Li conte del graal a cura de Martí de Riquer publicada a El Acantilado (2003)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada