16.3.14

aquest diumenge, més sardanes: oidà!


UNA ALTRA VEGADA SARDANES! -que crida algú.

És el que hi ha aquest diumenge, aquí. Encara que quan es parla de sardanes cal parlar de música de cobla o de grups amb instruments de cobla, de muntatges i espectacles diversos, antics, moderns i postmoderns (sí, amb la tenora), d'història del passat i de temptatives de present.

Tinc el convenciment que un dels problemes de la difusió de la sardana és que es veu com una dansa antiga que alguns recorden de quan eren petits i veien saltironar en sortir de missa, a l'hora del vermut. I potser aquesta és la qüestió que afecta els mateixos sardanistes: que per supervivència es tanquen en el passat (el dels diumenges, els de la colla, el dels aplecs, el dels concursos...) perquè no han trobat la manera d'expandir-se en el present. I tenen raó, perquè fer una campanya publicitària convincent per explicar que la sardana (i tota la resta més enllà de les rotllanes) és un joc divertit, evolutiu i que pot enganxar val una pasta. Val a dir, que les autoritats oficials que a vegades la promocionen, sovint ho fan a contracor, com una obligació cultural d'un folklore que creuen obsolet.

Ara, que Barcelona s'ha convertit en capital de la sardana durant tot l'any, m'hi jugo el que calgui que si en sentim parlar, serà de la sardana des del punt de vista arqueològic, com si la sardana fos més vella que el decret de Nova Planta. No hi ha res a fer? Sí, ja ho sé, contractar una bona agència de publicitat costa una pasta.





Mentrestant, jo, que tinc unes idees publicitàries antiquades, vaig pujant música. Avui, un resum de l'espectacle final del del dia de la proclamació de “Barcelona, capital de la sardana 2014”, amb actuació inclosa, esclar, d'Els comediants. Un dels esdeveniments interessants de l'any  serà l'exposició sobre el compositor torroellenc Vicenç Bou que a la seua ciutat s'ha prorrogat uns quants mesos perquè: Davant la importància de la mostra i l'interès que ha generat al públic, durant l'any 2013 l'exposició ha estat visitada per més de cinc mil persones, el Museu de la Mediterrània ha decidit d'allargar l'obertura de la mateixa fins el mes d'abril, quan serà traslladada a Barcelona, dins els actes de commemoració de la capital de la sardana 2014. La pròrroga de la mostra preveu la programació d'una sèrie d'activitats complementàries entorn aquesta exposició i la figura del músic Vicenç Bou durant el 2014. Recordo que Torroella té més de 10.000 habitants.

Per acabar, o molt m'equivoco -en qüestions sardanístiques n'encerto poques-, o els barcelonins estarien encantats amb el muntatge Inaudit, del qual deixo una mostra des de les darreres files de la plaça de la Vila, que podran veure en una filmació completa i ben feta en l'exposició suara esmentada, sempre que la il·luminació del Museu d'Història de Catalunya sigui l'adequada.


3 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Per aquesta qüestió jo era molt admiradora de la Dharma...

I tens raó res no pot perdurar si es mostra com una relíquia.

A mi la sardana em segueix emocionant.

Ah! I no sé si t'ho he dit, (perdona si em repeteixo) em va agradar llegir La màquina d'espavilar ocells de nit i també trobar-ho al pregó de Màrius Serra.

I escolto el teu vídeo mentre escric el comentari i m'encanta. Gràcies.

miquel ha dit...

Carme, espero que encara siguis, com jo, admiradora de la Dharma, pels segles dels segles.
No sé com s'hauria de fer per presentar el món de la sardana i el seu entorn més enllà del passat, però shi fa ben poca cosa efectiva.
No recordo que m'haguessis dit que et va agradar La màquina... Un gran llibre, un dels que més m'ha interessat els darrers anys.
Gràcies a tu per compartir imatges, músiques i lletres.


Carme Rosanas ha dit...

Sí i tant que sí que sóc admiradora de la Dharma... pers segles dels segles... suposo que les tristes morts dels germans Fortuny m'ha fet la mala jugada d'induir-me equivocadament a posar aquest temps del verb en passat.