acte de màgia

Retorn a Barcelona per tornar a marxar aviat. Sembla que he perdut la pràctica d'escriure i que encara estic en aquests llimbs festius que m'agrada i em desagrada alhora. Vaig amb retard sobre el temps inexorable -tantes coses com passen- que ja marca l'any definitiu. No m'importa gaire, em quedo quiet en un acte de màgia impossible: edito la cançó, l'escolto, la comparteixo. Demà, potser, descobrirem el truc.