6.3.13

entre el groc i el blau


Sempre surto amb el temps just. Plovisqueja i el dia s'ha tornat definitivament fosc. La primera targeta ha caducat, a la segona li queden set viatges. Enfilo el passadís que uneix la línia groga amb la blava de l'estació de metro de Verdaguer. Abans de pujar els primers esglaons escolto les notes d'una melodia que conec però que sóc incapaç de titular. És difícil trobar músiques alegres, ens deia el nostre professor de francès a meitat dels 60, i ens parlava dels grups de moda. Aquesta melodia té un punt de malenconia, només un bri, com un fum perfumat que s'escapa. De petit, segurament per influència de les pel·lícules de l'oest, vaig arribar a tenir una fixació important en els sons dels banjos. Alenteixo una miqueta el pas. El músic es concentra en l'instrument, però deu haver intuït la meua mirada, aixeca el cap i em fa una ganyota; com que porto el paraigua en una mà i la càmera a l'altra, només el puc saludar fent-li l'ullet. Em creuo amb la gent que fa un instant que deu haver baixat dels vagons; van per feina, cadascú, com jo, la seua història o la del seu company o la del seu mòbil. Les notes, reiteratives, es van esvaint, ja no em pertanyen.

Si no fos perquè anava a escoltar la Maria del Mar i els poemes de Rosselló-Pòrcel, m'hagués quedat al costat de l'home del banjo a veure passar la vida mentre a fora plovia. Potser demà, Potser podríem sopar plegats, sense parlar perquè no ens entendríem, i ell em tocaria la seua cançó preferida i jo li recitaria... Després continuaríem els nostres camins. Potser demà.



Acabo de llegir que ha mort Hugo Chávez. No se m'acut res a dir sobre ell. Tinc curiositat pel futur del país.

2 comentaris:

Assum ha dit...

He estat rellegint els poemes de Rosselló-Pòrcel.
A part dels versos finals de A Mallorca durant la guerra civil, que em semblen dels més intensos i millors de la literatura catalana, n´he recuperat d´altres, com el primer del llibre nou poemes que diu:
Poques paraules surten
de les boques en calma.
...
Dels sonets , el que més m´agrada és
Boira del dubte,flama en l´extingit
fogar de cendres i records malmesos
...
i no parlem d´alguns versos de Imitació del foc, no acabaria...
el que has posat tu, que debia ser dels últims, fa esgarrifar.
En conjunt la seva obra em sembla molt consistent i no tant breu com alguns diuen.
No estic gens d´acord amb les paraules de Joan Fuster:"El poeta que fou és un esbós del poeta que hauria pogut ser" Qui sap si d´haver viscut més anys hauria escrit millors poemes?

Per cert la Viquipedia es refereix a ell com:"poeta español en lengua catalana". En anglès filen més prim:"Spanish Balearic poet, who wrote in Catalan.Com vols que parlin de la Residència catalana....

miquel ha dit...

Assum, confesso que conec molt poc Rosselló; espero que aquest any, amb l'excusa del centenari, sigui un bon moment per llegir-lo, per tractar-lo de més prop.
Cert, com vull que parlin de la Residència..., però és que a la Viquipèdia surt fins i tto el sabater de la cantonada...