23.4.12

sant jordi que ho mata tot i dóna tota vida

Encara que és un dia horrible per a comprar llibres, i més per fullejar-los amb tranquil·litat, ja ho sé, acostar-se a les parades i als interiors de les llibreries és un dels plaers de la festa perquè ja se sap que no hi ha premi sense esforç ni paciència que no obtingui resultats ni parèntesi com el de Sant Jordi.

Aquest any he estat poc atent a les novetats i no he pensat gaire en les edicions més antigues amb que podria firar-me, però una mica precipitadament m'he assenyalat alguns títols que de cap manera m'atreviria a aconsellar a ningú perquè, a part que cadascú sap més o menys el que li agradaria llegir, no puc valorar aquelles obres de què a penes conec les portades o, en alguns casos, tinc només referències més publicitàries que consistents.

Abans de començar amb la meua llista de possibles novetats, voldria compartir lectures velles que potser farien de bon llegir o que després d'un interès inicial cauen -ai!- fora de la immediatesa lectora.

Vaig escoltar l'altre dia Xavier Pàmies, el traductor, que recomanava El casalot, de Dickens. Em sembla una molt bona opció, però el mateix dia em va arribar un mail de Cristian, fill de Manel Pegagrega (de Josep Tebé, en realitat) que m'anunciava la publicació de la mateixa novel·la, amb el títol de la Casa inhòspita, a través de Vilaweb en lliuraments setmanals, com ja havia anat sortint al bloc,  a partir de Sant Jordi. Una excel·lent notícia, que encara ho seria més si finalment es publiqués tot el conjunt en format paper o en un sol arxiu pdf, encara que d'això darrer ja ens en podem encarregar nosaltres.

El centenari de la mort de Bram Stoker m'ha fet venir ganes de rellegir Dràcula, però no l'he trobat en cap prestatge, el dec haver regalat. Potser tampoc no m'interessaria gaire en aquest moment, per molt crepuscular que sigui, perquè cada lectura té el seu temps i crec recordar-la una mica feixuga.

He passat de la pàgina mil de l'Antagonia de Luis Goytisolo i la sua lectura lenta i excessivament superficial no deixa d'interessar-me. M'estranya el fet que no aparegui en cap llistat de reedicions a comprar per Sant Jordi, ni que no la reesmenti el condecorat Herralde, tret del moment just de la reedició.

I si rellegís Nosaltres els valencians, de Fuster, ara que fa 50 anys de seua publicació? Tampoc no el trobo per casa.

D'entre els que encara són gairebé nous, del joves, blancs o vermells:

Miraré de trobar el policíac de l'Anna: Assassins de margarides. Tinc curiositat per saber si el llibre de la Tina realment té relació, com diuen, amb en Perec (ja fa anys que demano a Proa una reedició en català de La vida, manual d'ús). No sé si ja he llegit els dos llibres, el de l'Anna i el de la Tina, a la xarxa. Què més puc llegir dels amics internautes que freqüento? Ei, l'Olga Xirinacs. Potser anar a fer una mirada a les roses d'en Jaume a la Rambla de Catalunya?

Parlava més amunt de Fuster. Assaig publicat per la 62 haurà d'esperar. La meua economia no es pot permetre afegir 95 euros a les despeses habituals de la diada.

Tinc curiositat per saber que s'han empescat Jaume Sobrequés i companyia amb La cultura catalana, editorial Base, 18 euros. No sé si per aquest preu la cosa pot ser gaire consistent.

Segur que demà o durant la setmana que ve, o l'altra, acabaré llegint Tractat sobre l'amor heroic, d'Arnau de Vilanova. De fet l'hauria d'anar llegint ara mateix. I per complementar-lo, hauria d'anar mirant el que intueixo que podria ser la meu biografia apòcrifa: Historia del Caballero cobarde, escrit per Victòria Cirlot.

Entre els que tindran menys sortida: Madame Proust i la cocina kosher, de Kate Taylor, o Años de prosperidad, de Chan Koonchung, perquè malgrat que no té bona crítica o no en té cap, m'agraden les distopies. I segurament tampoc no deu ser gaire cosa El somriure de les dones, de Nicolas Barreau, però sempre he tingut tirada a la cuina.

I si no és demà, serà més endavant quan llegiré l'aparent lleugeresa de El enredo de la bolsa y la vida, de Mendoza.

I el llibre de Llach i de Luz Gabás i de Thomas Tranströmer i de Blanca Llum Vidal i de Vinyet Penella... I permeteu-me que no posi enllaços -tasca aclaparadora- a les obres o els autors citats i no parli tampoc d'aquells llibres que segur, però segur, que no llegiré.

I com que tinc costum de deixar alguna mostra literària per la diada, avui torno a fer publicitat del meu Verdaguer amb un poema que, ignoro la raó, deu ser perquè el seu preferit era Sant Jordi, encapçala Roser de tot l'any; no me'l tingueu en compte:

LA FIRA DE SANT JORDI

¿Qui compra roses?


A la fira de les Roses
a firarme antany aní
lo roser de que’m firí
ne fa enguany de tan hermoses
que n’he fet parada aquí.


Hi ha la rosa alexandrina,
la vera y la d’esbarzer,
també les de Palestina
que forexen sense espina
de Gericó en lo roser.


Ne tinch d’encara poncelles
que són un calze d’olor;
n’hi hà de blanques y vermelles,
firetayres de l’amor!


Com en l’hort de l’Amor mia
jo plantí aquest roseret,
per sos aymadors floria;
prèneu, donchs, fills de María,
roses del bon Jesuset.

I un altre regal. Per què no regalar lletra amb música? Del nou, i primer disc en solitari de Sílvia Pérez Cruz, la meu cançó preferida, segurament per allò de la desmemòria i perquè parla de llibres i d'amors. Possiblement aquesta cançó desapareixerà aviat d'aquí, així que ...




Bona diada, amics i amigues, sigueu feliços en les vostres lectures i tota la resta.

9 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

No solc comprar llibres per Sant Jordi, sobretot perquè els que vull sempre me'ls han d'acabar demanant, a banda que nes un dia complicat i com a mi em fan el descompte igual tot l'any per ser escriptor, em surt al mateix preu. Tot i que haig de confessa
-te que cada vegada llegeixo menys, enguany em compraré l'ùltim d'en Vila Matas i el d'en Macip.

iruna ha dit...

quin post tan ple de "coses difíciles", amb tants llibres...

a mi m'agradaria emportar-me els dos volums de "la vida tortosina", amb molta imatge i poca lletra. lo primer volum se va esgotar de seguida i ara, amb lo segon, l'han reeditat. no és "barat", però com tampoc és que gaste molt en llibres durant tot l'any... i a més, me fa goig tenir-lo a casa i poder anar-lo picotejant de tant en tant.

de roses... coneixes un jardí que hi ha entre sant joan de déu i la diagonal? és tot de rosers d''infinites varietats i em va semblar molt ben cuidat. potser t'agradaria.

bona daida, miquel :)

PS ha dit...

Penso anar a passejar sense cap idea fixa, o sí, no comprar cap novetat mediàtica. Potser tampoc compraré res, esperaré que passi...faré el que m´agrada, badar i si em deixen...tocar fulls de paper.

Deliciós el tastet de la Sílvia.
Gràcies.

Clidice ha dit...

Ja els tinc comprats de fa dies! Més que res perquè avui no podré firar-me i, a més, hauria de baixar a la city per aconseguir-los. De tota manera, veient la teva llista, me n'adono que em caldrien tres vides, o més, per llegir-ho tot, tot i tot :(

Feliç dia de Sant Jordi! :)

Allau ha dit...

El de Mendoza l'he trobat fluixet. El de Llach, algú proper l'ha deixat a mitges. La Tina s'inspira en Perec, però se li assembla poc. La millor notícia, la reaparició de "Casa inhòspita".

Bona diada, Miquel!

carina ha dit...

Uff, no serà per opcions, de tota manera cada llibre té un amo, cada amo té un gust i així tants llibres tants gustos i tants regals i tanta varietat... espero que hagis passat una bona diada

miquel ha dit...

Jo sempre en compro algun, Francesc, tot i que no miro gaire els llibres a les parades sinó més aviat l'ambient de la festa.
I jo tampoc llegeixo gaire, menys que fa anys.

Va, iruna, que tampoc hi ha tants llibres en el post; el que si que és aclaparador és el munt de pàgines en els suplements dels diaris i les revistes.
Em sembla que el llibre de la vida tortosina deu ser difícil de trobar aquí. M'agraden aquests tipus de llibres; ara ja el deus tenir, que un dia és un dia i si les coses no es compren quan es pensen a vegades ja no es poden comprar.
I tant que el conec el parc Cervantes. Durant un curs vaig anar a la facultat d'estudis empresarials que és molt a la vora i a vegades m'hi allargava.
Bona postdiada, iruna :-)

Finalment has comprat algun llibre, A.? Jo també he passat part de la tarda més aviat badant i sense tocar cap llibre excepte els que, ja a darrera hora, he comprat.
Em va agradar especialment aquesta cançó de la Sílvia, més que algunes de les més conegudes.
Bon dimarts i bones lectures:-)

Jo n'he comprat quatre, Clidice, però entrant a la llibreria i demanant-los directament; i m'he quedat amb ganes de comprar-ne algun altre, ai!
Podria ser desesperant pensar en els libres que podríemllegir, jo no ho faig, gaire :-)
Bona setmana lectora, Clidice... o potser ja has començat a escriure la novel·la? ;-)

Ja ho suposava que el llibre de Mendoza és un divertiment menor, Allau, però jo el segueixo bé. Així que res de Llach...?
Sí, realment m'ha fet il·lusió veure la reaparició de la Casa inhòspita.

Tens raó, Carina, però la qüestió, és saber de quins llibres m'agradaria ser amo o quins llibres desitjarien tenir-me per amo i jo no els faig cas.
Jo també desitjo que la teua diada hagi esatt productiva.

Cristian (Casa Inhòspita) ha dit...

Moltes gràcies pel post. A veure si aconseguim una bona colla de lectors que vulguin xalar amb Dickens.

miquel ha dit...

Gràcies a vosaltres per la constància i la represa. Xalarem i serem molts! :-)