malgrat la boira

Aquesta tarda he escrit sobre política i economia, sobre la global, la dissortada Grècia inclosa, i sobre la que conec més de prop. El resultat ha estat insatisfactori, com tantes altres vegades, però malgrat tot pensava compartir-lo aquesta nit.

Més tard he vist Doctor Givago -agraeixo als múltiples canals de televisió que la tria hagi estat fàcil- i he pensat que no tenia cap interès a pujar el text de feia unes hores, però tot i el descontentament, encara no estava decidit a eliminat l'escrit. He fet temps buscant poemes de Pasternak, intentant relativitzar la immediatesa i la foscor del present imperfecte i del futur limitat. N'he triat un i n'he fet una traducció insatisfactòria -com puc, a més, captar els matisos i els ritmes que sovint són l'ànima dels versos?

Quan ja tenia la traducció feta -ara fa una estona- se n'ha anat la llum, a penes els segons suficients per perdre -oh temps del paper i del llapis!- tot el que havia escrit. Ho he entès com un presagi que suggeria el silenci, però a vegades sóc tossut i he tornat a agafar el poema i a refer-ne la traducció, tan limitada com l'anterior. En copio els darrers versos. Potser en un altre moment recuperaré les paraules de la tarda.

...
Hem de sumir-nos en l'anonimat
i ocultar-hi les nostres passes
igual com el paisatge s'amaga
en una boira espessa.


D'altres seguiran les petjades, recents,
recorreran el teu camí pam a pam,
però tu no has de distingir
la derrota de la victòria;
no has de renunciar ni a un bri de tu mateix.


Tu has de viure.
Només viure
fins al final.