Enèsima trucada anual amb intencions semblants. 16,54 de la tarda. Veu de caramel de papaia.
-Buenas tardes. La señora Joana R.?
-No, no hi és en aquest moment.
-Cuando la podría localizar?
-A partir de les 9.
-Ella es la que lleva la contratación de Internet?
-No, sóc jo.
-Vale, vuelvo a llamarla más tarde. Gracias.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
m'ha fet esclatar a riure.... que bo!
de fet jo les acabo abans aquestes converses amb un 'no m'interessa, gràcies' i penjo.
Ja veus quins moments estelars et perds Kika!...
Des de la resposta de la Kika quan estic de bones fins allò que els va dir el pobre Labordeta als peperos,he passat per tots els estadis d´educació. El més gros és quan els vaig deixar anar una parrafada en català empordanès i em van engegar ells a mi.
Ara passo directament a la penjada sense miraments.Quin gust!
Jo ho tinc resolt, contesto, intennet, eso que és?, nosotros no tenemos, eso es pa lo jóvenes, i penjo. I la meva dona contesta dient: Lo siento pero la señora de la casa no se puede poner está de viaje con el señor.
Kika, jo també solc ser de respostes ràpides, que no impertinents perquè cadascuú té dret a intentar guanyar-se la vida com pot. A vegades, però, m'agrada donar conversa.
A mi, A., això del català, en el meu cas més mestís, també m'ha passat algun cop, i els sembla que estant parlant amb un marcià, i s'ofenen. Ningú no els ha explicat el funcionament del territori.
Jo, normalment, procuro ser amable, però ràpid.
Jo, Francesc, quan estic de bon humor i tinc temps, els dic que no m'interessen les ofertes barates, que sol ser l'argument que fan servir, sinó que:
1r els diners em surten per les orelles.
2n com més diners em costa un servei més diners a repartir entre els que realment els necessiten.
3r vull pagar més perquè vull millors serveis.
4t sóc accionista de la companyia amb la qual tinc contrattat el servei.
A vegades m'agrada dialogar.
Publica un comentari a l'entrada