11.4.10

maça Messi, i companyia

No amagaré els meus dubtes, contrarestats per la mel que assaboreixo lentament, que encara es va estenent... Va, m’acompanyeu en aquesta orgia blava, grana (i groga). Demà, si podem i sabem –Guardiola, Messi i la resta no ho vulguin- , ja serem més assenyats.

6 comentaris:

Clidice ha dit...

ja ho sabem tot allò de l'opi del poble i bla bla bla, però què vols? a alguns ens abelleix deixar-nos endur per la massa de tant en quant :) i l'individualisme deu estar molt bé, però que fantàstic pot ser combregar amb la grupalitat :)

kika ha dit...

si, si, si, :-)

Francesc Puigcarbó ha dit...

ja poden dir missa els intel·lectuals, però ahir vaig xalar com um berro.

miquel ha dit...

Que et puc dir, Clidice? Xutar tot allò que se'ns posa a peu dels peus és tan vell com la humanitat, els qui han fet d'això un ofici mereixen la meva admiració. I ara sense conya: una hora i mitja, més minuts afegits, fantàstics. Que duri!

sí, sí, sí! Iencara podien ser més :-)

Tota la raó, Francesc. Jo sóc eclèctic i no m'importa seguir les misses (messis) de diverses relicions.

lola ha dit...

Molt millor el partit contra l'Arsenal, però. En conjunt un partit desestructurat i avorridet, llevat dels moments dels gols, ohhh. Quins instants de glòria.

miquel ha dit...

Sí, sí, però com tu dius: quins instants de glòria! I tota la parafarnàlia inacabable posterior...
Ara, com sempre, els petits patiments de cada setmana; aquesta, dos. Ai!