25.4.10

alguns detalls

Torno a preguntar-me els motius del meu ensopiment durant la passejada d’ahir a la tarda i al vespre. Diuen que els estats d’ànim són provocats per processos químics cerebrals encara misteriosos. No li dono més voltes.

Sigui com sigui, el cansament no em va impedir observar que la ciutat bullia d’activitat festiva com els darrers santjordis o encara més, que al costat de les parades de roses i de llibres, n’hi havia d’altres de ben estranyes; per exemple, què feia una parada de sabates (espardenyes?) entre roses i llibres? Una al·legoria referida a les llargues passejades del dia? Potser volia significar que l’escriptor s’ha de patejar els carrers a la cerca de material literari?

Per Sant Jordi, de la mateixa manera que a l’estiu tota cuca viu, tot relataire pren l’aire. En l’escàs, però ahir dens trajecte de la Rambla de Catalunya que va des del carrer de València fins a la Gran Via, es podien veure parades de llibres que difícilment es troben a les llibreries, com la del “Club de los escritores desconocidos”, que presentava Titelles de foc, Momentos cumbre del cine mundial, Jugando a través de los versos, Crònica de les idees. 50 dies de barcelonisme, etc. Aquí teniu el bloc on trobareu més informació si és que en busqueu.

Una mica més avall, en el mateix lloc de l’any passat, hi havia la parada dels Relataires, possiblement la que acollia més escriptors per metre quadrat de tot Barcelona. Vaig saludar la Montse, el Ferran i la Paula. La Montse (feliciteu-la el diumenge pel seu cinquantè aniversari) em va regalar i dedicar el seu darrer llibre de poemes, secrets acariciats:

De nit
mentre la boira dorm,
jo goso somiar
que m’enfilo amb ales platejades
pels raig de llum
que desprèn la lluna

(et somio)


A la parada em compro Els contes dels més petits de relatsencatala.cat. Tinc la sort que me’l dediquin quatre dels seus autors, posseïdors encara de lletres incertes. Trobo curiós que alguns dels textos d’aquests escriptors novells que ara a penes ronden els 12 o 13 anys, en el cas dels més grans, pertanyin a escrits antics, de manera que li pregunto a Roger, que aquest mes ha fet 10 anys, si pensen publicar l’any que ve textos nous. Em mira un pel desconcertat, no sé si per la obvietat o pel desencert de la pregunta, i arronsa les espatlles, “potser sí”. Entenc que la seva carrera literària, la de tots, no està tant en les seves mans com en la dels seus promotors en qui, de moment, confien cegament. Em vénen ganes de fer-me agent de talents infantils i juvenils; a la fi, penso que entre els meus 150 aprenents d’aquest any, alguna cosa podríem publicar. Imagino una petita comissió i, sobretot, els drets dels llibres posteriors; també la seva fama, que compartiria en un petit percentatge... El conte (compte) de la lletera. Voldria deixar un petit fragment de l’obra dels joves relataires aquí, però els nens de vegades són molt literals i potser encara em demandarien per copiar sense permís.

La meva darrera i segona compra, com ja és habitual en les altres diades, la faig a Ona. A la llibreria hi ha molt poca gent i, a diferència de la Catalònia o la Laie, ja no queden autors firmant ni la parada del carrer. Només reconec Espar Ticó, un dels propietaris, que ja deu sobrepassar els vuitanta anys, alt, prim, barbat, que fulleja sense llegir. Em pregunto què se n’ha fet de les fidelitats. Demano per Arrels nòmades, de Pius Alibek. Em diuen que a mig matí ja tenien venuts tots els exemplars i que els n’han portat més, però que aviat els han tornat a acabar. Ha passat el mateix en altres llibreries? Sota l’escala hi ha dos piles d’exemplars de Viatge d’anada i tornada, de Gerard Piqué. En una entrevista que li van fer per la ràdio, vaig sentir que deia que trobava més difícil escriure que jugar a futbol; el seu llibre té molt mèrit, almenys a primera vista no detecto cap falta d’ortografia. Surto amb 1.564 grams de paper repartits en dos llibres: Els jugadors de whist, de Vicent Pagès, per a la Joana i Bulevard dels francesos, de Ferrant Torrent, per a mi.

A fora plovisqueja i les gotes van puntejant la meva caçadora.

6 comentaris:

Mireia ha dit...

he llegit els dos que vas comprar. El d'en Pagès Jordà em va agradar força

miquel ha dit...

Ei, Mireia, en vaig comprar tres!
Crec que el d'en Pagès també m'agradarà, però abans l'haurà de llegir la Joana.

mar ha dit...

Moltes gràcies pere per les felicitacions... però ahir, tu ja ho saps, et vaig trobar a faltar. (el dia que et vegi t'estiraré les orelles)
Aquesta colla de petits escriptors van viure un moment que el recordaran sempre. Va pagar la pena ser-hi. Molts maques les dedicatòries...
aiii, mentre la boira dorm...
un petó d'aquells que desprèn la lluna

miquel ha dit...

Va, va, mar, si el que importa és el pensament: què són els cossos?
Els petits escriptors potser també agrairan els seus pares o mares que els portessin, si no, tampoc importarà gaire.
Un petó de quasi lluna plena.

Empar ha dit...

Hola Pere, la Montse ens ha adreçat a la teva entrada de Sant Jordi i hem tingut una agradable sorpresa, sobretot el Roger (li ha fet molta gràcia veure la seva signatura al teu bloc; s’hi va estar estona practicar per fer-ho bé...)
En fi, que t’anirem seguint i llegint també nosaltres.
Una abraçada.

Empar

miquel ha dit...

Hola Empar,
Em va agradar comprar el llibre i tenir com amfitrió de firmes i representant de la resta d'escriptors en Roger. Espero que ell i la resta continuïn amb la mateixa il·lusió i no deixin d'escriure i llegir pel pur plaer de fer-ho.
Gràcies per passar. Ens anirem llegint.
Una abraçada