Se m’escapen aquests dies sense adornar-me’n, notes sobre orígens, evolucions i fins. Encara avui, trobo en una petita joia que em va regalar fa uns quants dies l’Albert –ja te’n vaig donar les gràcies com cal?- un poema que podria tancar aquest cicle fins que inevitablement el torni a reobrir (potser demà?).
Si en la fornal manxa el Temps,
en l’enclusa és Déu qui forja;
forja mons a cops de mall;
mai reposa.
Salta el foc espurnejant,
i les espurnes són totes
ànimes que van naixent
i a Déu volten.
Elles li diuen: -Senyor,
què t’hem fet que vida ens dónes?
Fes-nos tornar al no-res!
Déu, escolta’ns!-
I Déu que les va escoltant,
tot seguint la seva obra,
en peixos, bèsties i ocells
les transforma.
Sinó que el Diable, callat,
al darrera d’Ell es posa,
i, prenent-li les que pot,
en fa homes.
Àngel Guimerà: “Creació”, dins Poesies, Barcelona, Editorial Estel, 1938.
Uns records de Fuster
Fa 26 minuts
7 comentaris:
bona nit, pere... parlant de poesia...
només vull saludar-te i dir-te que acabo d'arribar (tard perquè le renfe va com va)i que avui he recollit un "dellonses" (l'Artur Simó) i ha estat un dia genial. T'ho explico en un altre moment. T'he portat la teva part i te la dono el dia 9 a la trobada.
Un petó molt especial d'aquells de lluna de valència
aiiiss... vaig a dormir
http://relatsencatala.com/rec/Controller?rp_action=view_tema&rp_tema_id=627737
Guimerà és, crec, poc conegut com a poeta. Un poema magnífic, efectivament.
*Pere, em permets suggerir-te que hi podries posar la foto del llibre? Recordes que en tesn dues o tres del dia de la trobada?
Pensa-t'ho.
I gràcies pel poema que comparteixes amb noslatres.
guapo el poema, en un país en el que sembla que l'ùnic poeta es Miquel Martí i Pol, resulta n'hi ha més abans i després. Ah! bec cervessa Sant Miquel i m'agrada només per esmorçar i prou la Coca-Cola, trobo que em neteja, o aixó em sembla, i a banda de copiar-te el calendari, he trobar un veig clar preciós com a fons del bloc, el tinc al de poesia en castellà Arrahona o a la Mùsica, dona-hi una ullada, és suau, tranquil i relaxant.
apasiau
home, sort que trobo algú - en Francesc Puigcarbó- que pensa, igual que jo, que a catalunya hi ha més poetes que M.M.i P. :D
ja ho sé, ja ho sé, que tu també! i més gent (però oi que no ho sembla?)
-diria que sí- ;-)
Felicitats!. Més descansada, mar? Ho dubto. Doncs a l'espera de compartir les experiències, el dia 9. Amb la resta... Petons de lluna d'aquí, que ara va creixent.
Sí, Júlia. Sembla que en veure que guanyava tots els premis va decidir dedicar-se al teatre. Aquest és un poema curiós, especialment "modern", diria jo.
Sí, Sani, miraré de posar una foto. Gràcies a tu per llegir-lo.
Martí i Pol, Francèsc? Qui és aquest? No, no; M. M. i P. també és una lectura que cal fer de tant en tant. La Coca ho neteja tot, fins i tot si se li afegeix una mica de gin (rom els procuballiure). Demà em passo pels teus blocs a veure que tal t'han quedat. Ets incansable!
I tant que hi ha més poetes, Arare. Fixa't que jo, que en poesia sóc un lector disciplinat i vaig per ordre alfabètic (amb algunes excepcions), encara no hi he arribat, tot hi que n'he sentit parlar molt.
No n'estic tan segur,Albert, que les multituds em congelen els pensaments; per si de cas, insisteixo.
Publica un comentari a l'entrada