16.12.07

El Barça guanya

Sembla que la samarreta del Barça es ven en alguns països islàmics sense la creu de sant Jordi al quadrant superior esquerre de l'escut, que s’ha quedat simplement amb la barra vertical. Hi ha qui es podria escandalitzar davant aquesta tergiversació d’un senyal d’identitat centenari que va més enllà del club i afecta la pròpia essència de Catalunya. De fet, la mateixa “La Vanguardia”, on he llegit la notícia, li dedica un espai preferent de la portada i un article a la secció d’esports.


Què voleu que us digui? En els temps que corrent, en què els guanys econòmics són més importants que qualsevol senyal d’identitat, la supressió d’una barra vertical no em sembla especialment significativa si amb això s’aconsegueixen alguns calés suplementaris per la club o la tranquil·litat d'alguns exaltats. Per altra banda, dubto que la majoria dels directius, socis o, sobretot, jugadors del Barça tinguin gaire idea del significat de la creu de sant Jordi, excepte aquells que l’han rebuda de mans de la Generalitat, cosa que els assegura que el seu nom figurarà en les necrològiques del diari esmentat.

És veritat que em fot que després de segles de trepitjar la terra, els humans –d’aquí i d’allà, no sóc exclusivista- encara regeixin la seva conducta per unes directrius que sorgeixen dels llibres que parlen d’un futur inversemblant a partir d’un passat mític i que, a més, interpreten segons uns criteris altament poètics –bé per la poesia- i extraordinàriament desviats de l’esperit inicial en la majoria dels casos –zero als intèrprets oficials, que se m’escapa (menteixo una mica) quina finalitat tenen.

Em fot la intolerància grollera, perillosa i polititzada dels països musulmans, de la mateixa manera que trobo intolerables les desqualificacions més subtils des d’aquí. Perquè, no ens enganyem, aquí, entre nosaltres, sota l’aparença de tolerància i de correcció política, ens trobem també en una situació d’intransigència que no existia fa vint o trenta anys. M’allargaria massa intentant posar exemples, però el darrer post de l’Arare, en clau humorística, ens en dóna una petita pista, només una punta insignificant del moment en què ens trobem: cada dia més oberts i, al mateix temps més tancats, menys receptius a la diversitat.

Déu meu, quant de mal han fet i fan les religions tradicionals! Però no em sembla menys veritat el mal de les idolatries modernes. Quant al Barça, tenint en compte que el que es pretén és guanyar, suggereixo a qui en tingui la responsabilitat que continuï comercialitzant la samarreta oficial, però que en faci d’altres que s’adeqüin als seus seguidors internacionals, segur que incrementaren les vendes. A la fi, estem parlant de negocis i no de principis. O és que no es tracta de fer més gols que les contraris i ingressar més diners, i la resta, només poesia?

8 comentaris:

El veí de dalt ha dit...

Ostres!, no sabia això de l'escut alterant la creu de Sant Jordi. El darrer símbol de l'euro l'hauries d'haver posat sobre la pilot directament. El futbol és un esport convertit en un negoci de primeríssim nivell i on els sentiments poden ser perfectament bescanviats per contractes milionaris.

Ja va dir algun sonat que el "futbol és més que una religió"; la llàstima és que els religions no siguin com el futbol, i puguem treure targetes grogues i vermelles als "dirigents" religiosos i poder escridassar-los tot el que ens sembli...

rhanya2 ha dit...

A mi els dos primers disseny m'agraden molt (com el gat... no el treguis, vaaa).

Anònim ha dit...

pere...

a mi també m'agrada molt lo gat... i sara... i ona...

m'has fet pensar en lo barça, i això que el futbol no em diu res

ahir vaig veure la notícia a la portada de "el periódico"... me va sorprendre que els símbols siguen tan "importants"... però després vaig pensar que no sé de què m'estranyava... sempre ho han sigut.

me va agradar molt l'escrit amb la rosa... volia dixar-te allà un comentari... i també em va agradar no poder fer-ho...

llegint los teus "retrobaments", fa dies, volia dir-te que m'agrada molt com penses... que tampoc jo podria "triar" un post teu... que amb els nebots podràs somriure tant si surts al llibre com si no... que també estarà bé si hi surts... que tinc curiositat de veure com s'ho faran per a intentar transmetre en un llibre totes les possibilitats que mos oferixen los blogs...

marxem de l'iglú a dinar davant d'un paisatge amb lo riu i la vall... amb la silueta de les muntanyes... d'esquena al delta... però sentint-lo

una abraçada, pere

Papitu ha dit...

...i per vendre més samarretes per les espanyes, podríem modificar l'escut canviant les quatre barres per l'estanquera. La pela és la pela.

miquel ha dit...

El divertit del cas (per dir-ho d'alguna manera), veí, és que polítics i església opinene sobre a trascendència del tema com si els anés la vida o la civilització demomocràtica -o jeràrquica, segons el cas- del món occidental.
Tens raó. la religió del futbol permet intervencions inadmisibles en les altres religions. Ho haurem de canviar. Ai, que ja m'han excomunicat...!

Sí que queda bé el gat, violette, però, de moment, només forma part del meu post gràfic setmanal. No sé què quedarà fixat finalment, encara que la teva opinió -i alguna altra- pot ser un condicionant definitiu.
(tinc més dissenys i s'accepten suggeriments)

Saps, iruna, que saragaton fora de les terres de l'Ebre té molt poc significat?
No només són importants els símbols sinó que a vegades -massa- poden substituir la realitat: misèries de la irreflexió humana, o no, no ho sé.
Ai, la Rosa. No, no era lloc ni moment per deixar comentaris.
És impossible oferir tot el que transmeten els blocs, com a mínim per la seva inyteractivitat, però tampoc crec que sigui aquesta la intenció, malament aniríem.
Algun dia parlarem de la terra... o no?
Una abraçada

El que calgui, papitu, el que calgui. A la fi, que no ho fem tots.

Unknown ha dit...

L'escut que més fa pels temps que corren és l'últim ;-)

Unknown ha dit...

L'escut que més fa pels temps que corren és l'últim ;-)

miquel ha dit...

Sense cap dubte, xenofílic.