24.9.07

adaptació

-... Dictaminamos que en sus trazos se apreciaba claramente su adicción a la cocaína.
[...]
-¿Si modificamos nuestra caligrafía, modificamos nuestra personalidad?
-Podemos modificar nuestra grafía y con ese esfuerzo y en ese proceso mejorar nuestra personalidad. Con determinados ejercicios, depuramos algunos de nuestros defectos al hacernos conscientes de ellos tras analizar nuestra letra y al tratar de corregirla.
-Por ejemplo
-En nuestra grafía se manifiestan la capacidad analítica y de síntesis, la creatividad, la concentración, el talante proactivo o pasivo, el optimismo o la melancolía y muchos otros trastornos emocionales o afectivos.
-Puede ser más precisa?
-Por ejemplo, el análisis de cómo escribe usted la tilde (el gorrito) de la t nos permite deducir su fuerza de voluntad y también si tiene usted un trastorno volitivo.

Diu la Montse Perelló (grafóloga i grafoterapeuta) a “la contra” de “La Vanguardia” d’ahir.


No m’estranya que la gent hagi optat per escriure en ordinador i que cada cop es mostri més refractària a mostrar les seus paraules escrites en llapis, bolígraf o ploma. No és tracta d’una qüestió de comoditat, de rapidesa, de correcció automàtica... -tothom sap que escriure manualment és més ràpid i eficaç-, sinó del convenciment que qualsevol fragment de la teva cal·ligrafia pot mostrar la teva intimitat, els teus desitjos, els teus defectes... d’una manera que ni el narrador omniscient més agosarat s’atreviria a manifestar sobre els seus personatges.

Escrius una simple t i l’expert ja sap com funciona la teva voluntat; fas la lletra una mica pastosa i l’especialista bo –i els bons especialistes mai no ho confessen tot- detecta no només si ets addicte a la cocaïna, sinó si la droga prové de Colòmbia i ha arribat amagada en una maleta de pell de cocodril a l’aeroport de Barcelona; et cau una goteta insignificant de saliva sobre una e oberta i aquest mateix expert, sovint camuflat, té la seguretat que la cervesa que t’has begut –saber la marca és cosa de principiants i químics- l’has compartit amb la veïna del 3r. i que tens plans de futur respecte l’esmentada veïna; aquesta lleugera obertura a la part superior esquerra de la o indica que fas el llit dia sí dia no. En fi, que res no li escapa a l’expert, i cito exemples banals perquè ningú no s’espanti.

De totes maneres, ja heu vist que no passa res, no cal que desitgeu haver nascut en una civilització precal·ligràfica o que feu la promesa de cremar tots els llapis que teniu. De la mateixa manera que si no us agrada algun tret de la vostra cara o del vostre cos, podeu fer-vos una operació d’estètica, si no us agrada la vostra personalitat, si desitgeu deixar algun vici, si aspireu a la perfecció, només cal que canvieu la lletra; això sí, sota les indicacions i la vigilància d’un expert, només faltaria que sense el seu assessorament us decidiu per una obertura a la dreta de la o i ja no tingueu mai més ganes de fer el llit o que el canvi dels trets de la a us facin enamorar del veí del 1r que és més pesat que el plom o que la lletra semipastosa (veure el llibre de Crepieux publicat a l'editorial Ariel) us creï una addició al tabac que com tothom sap, és molt pitjor que qualsevol altra addicció.

La veritat –fora bromes- és que a mi no em disgustaria millorar la lletra. L’únic que em sabria greu d’un tractament cal·ligràfic personalitzat és que em desapareguessin alguns dels trastorns emocionals i afectius que m’acompanyen. Em sabria greu deixar de reconèixer-me i haver d’obrir un bloc nou perquè aquest ja pertanyeria a un altre. No sabeu la mandra que em faria haver de començar de nou per segon cop.


Ah, sí, m’ho deixava. Aquí va la meva te:

5 comentaris:

Júlia ha dit...

La veritat és que a La Contra hi surt molta gent interessant, però, per a mi, no és el cas de la grafòloga, dono molt poca credibilitat a aquest tema, que tanta tinta ha fet vessar durant anys. Encara crec menys que canviant la lletra canviïs tu. Un altre tema és l'afició a la cal·ligrafia, que en països com Anglaterra es manté i que aquí hem perdut.

Xurri ha dit...

Xurri en modus "torracollons" ON:

Sort que la grafòloga - o al menys el teu extracte- no ha dit res de les "g", que com tothom sap, diuen tant del tarannà passional de les persones, jé!!!

D'altra banda crec que la darrera t està una mica impostada, potser una relliscadeta vanitosa? potser les altres estàn contingudes? o potser un modest intent de modificar quelcom?


Modus torracollons "OFF".

Bona Mercé!

Dan ha dit...

Pobre grafóloga... poses quatre tes i totes quatre diferents.
(Personalitat molt complexa, potser?)

Anònim ha dit...

A vegades em pregunto, què feies abans de tenir blog?????? jejejejeje Perquè mira que t'ho passes bé!!!

M'encanta quan et surt el dimoniet que portes dins!

miquel ha dit...

Jo també tinc una certa desconfiança, Júlia, encara que la veritat és que sembla que algunes empreses fan servir els mètodes grafològics per contractar el personal, i que de vegades els seus resultats pesen tant com els currículums...

Ostres, xurri, que sense adonar-me'n he dixat caure una g en el meu escrit. Ara ja no et podré amagar res: quina vergonya!
Bona Mercè!

No són del tot diferents, dan: són les del diumenge; les del divendres em surten fatal.
Més aviat personalitat insegura i inconstància, diria la grafòloga, em temo.

Ai, gemma, abans de tenir el bloc ja tenia bloc, però no es veia públicament.
dimoniet, dimoniet...