25.7.07

lectures d'estiu (casual i amb enigma)

Per raons que seria llarg d’explicar, sempre m’ha interessat la literatura cubana, també la d’abans de la revolució. A través de la C. i de Paco Camarasa vaig arribar a Adiós, Hemingway, de Leonardo Padura, una novel·la que es pot considerar dintre del gènere negre (podeu llegir aquí un interessant article sobre el gènere negre a l’illa i la promoció que li dóna el règim castrista). La novel·la, la darrera de la sèrie, la protagonitza l’ara expolicia Mario Conde (res a veure amb el nostre banquer) que s’enfronta a un cas d’assassinat comès molts anys abans. Deixant de banda els aspectes de la intriga criminal, que en el gènere negre sovint són secundaris, un dels elements a destacar és l’entrellaçat perfecte dels dos espais temporals: l’actual , en què el protagonista intenta trobar el culpable del crim, i el temps passat, el dels darrers anys de l’estada de Hemingway a Cuba, ja gran, amb dubtes professionals i existencials i sequera creativa. El lector passa d’un temps a l’altre de tal manera que li sembla que presenti passat es fonen, que el temps no té cap importància.

Leonardo Padura, mostra la seva relació d’amor-odi envers Hemingway –personatge i escriptor-, sempre des del seu alter ego, el detectiu Conde, i a través de d’una recreació de fets reals i imaginats que el lector necessàriament ha de trobar versemblants i estimulants. Interessants aproximacions a qui era Hemingway, als dubtes de l’escriptor, al procés de creació literària, a la funció de la literatura.

Per altra banda, Padura ens mostra la seva visió subjectiva de l’illa a finals dels 90. I una altra vegada observem aquesta relació d’amor-odi en què, malgrat tots els condicionats, acaba triomfant l’amor, amb una dosi inevitable de desencís, d’escepticisme matisat, de nostàlgia.

En fi, una novel·la recomanable, una agradable sorpresa.

Però com que a l’estiu els dies s’allarguen i alguns teniu més temps del que voldríeu, us proposo, a més de la lectura, un joc literari a partir d’un fragment de la novel·la. Abans deixeu-me dir que m’estimulen en aquest objectiu els jocs que presenten Tibau al seu bloc, i que premia amb dos dies a Cornudella de Montsant, i Matgala, amb proposicions més matemàtiques.

Anem al cas, la pregunta és: a quin escriptor, que hauria de figurar en els punts suspensius, fa referència Hemingway en aquest fragment?:

Un par de días antes había comenzado a hojear aquella novela absurda y disparatada del tal ... que, como único mérito en su vida, tenia el de haber regresado medio loco de la campaña de Francia, donde estuvo como sargento de infantería. La novela contaba las peripecias de un joven malhablado e impertinente, decidido a escapar de su casa, el cual, como un personaje de Twain pero colocado en una moderna ciudad del norte, empieza a descubrir el mundo desde su torcida perspectiva de desquiciado. La historia era más que previsible, desprovista de la epicidad y la grandeza que él reclamaba para la literatura, y sólo seguía leyendo en busca de las misteriosas claves que habían convertido aquel libro absurdo en un éxito de ventas y a su autor en la nueva revelación de la narrativa de su país. Estamos jodidos, se volvió a decir, aunque sin mucha pasión.

Leonardo Padura. Adiós, Hemingway. Tusquets Editores, 2006.

Si no voleu pensar gaire, en el fins ara darrer post de “més llibres, més lliures”, trobareu la solució. Sento que no us pugui donar cap altre premi més que el de la pròpia satisfacció.

P. S. Curiós, mentre ahir s'il·luminava espectacularment la Sagrada Família, els del Palau Robert van suspendre l'actuació musical per no fer despesa innecessària de llum.

8 comentaris:

Xurri ha dit...

Hem de fer intercanvi de llibres. Em demano aquest de Mario Conde, i canvi ofereixo un altre en el que el passat i el present també queden ben lligats - tot i que gens literariament - de la ma de la Sue Grafton (i la seva detectiu Kinsey Milhone).

Confesso que he cercat la solució de l'enigma i el nom no em sonava de res. ejem.

Avui ja no l'han encés. A més del meu post (que els ha afectat molt) es veu que a tots els diaris els han tret els colors. Avui.

Jo em pregunto si cal encendre-la cada nit, que nosaltres podem sopar sense més llum que la que dona la façana, a 5 illes de cases de distància.

Júlia ha dit...

Veig que també has caigut en la xarxa estival que comporta lectures de misteri... és un misteri, he, he.

T'he lincat i triat en una mena de cadena de recomanacions que m'han passat des d'un altre blog, sobre novel·la negra, per cert. Si dones un tomb per la Panxa veuràs com va la cosa. N'havia de mencionar cinc, és una mena de 'premi virtual', sense lucre, ep.

Júlia ha dit...

Salinger? La veritat és que la fama del vigilant del camp de sègol sempre m'ha semblat una mica inflada, des del meu punt de vista subjectiu i restringit a l'àmbit literari personal.

mar ha dit...

ostres, tot i que dones moltes pistes jo no m'atreveixo a dir una resposta sense tenir la sensació de cagar-la...
en fi, que el Tibau posa els jocs més fàcils... ja n'hi he respost dos... apa, i no és pas pel premi, eh

:)
un petó d'enyorança (catxis)

Anònim ha dit...

He anat a petar aquí venint des del blog La Tertúlia i m'agrada el que he vist...

Tornaré, de debó!

Anònim ha dit...

Completament disposat a l'intercanvi, xurri. I em sembla que continuarem amb més novel·les...
Ja veus, a Hemingway si que li sonava, però no en veia la gràcia. I és que això de la literatura i els gustos continua sent un misteri.
I el misteri de la la llum i l'ombra em sembla que continuarà planant força temps en aquest país. Per cert, no els donis arguments, que encara diran que la il·l·luminació que proporcionen és un servei públic que estalvia el consum particular. Jesús, Maria i Josep!

Cada estiu (i també la resta de l'any) des de temps immemorial caic en el parany dels misteris i de la negritud, encara que aquest any més.
Moltes gràcies pel premi, Julia. No sé si continuaré la cadena: em veig una mica incapaç de fer una tria... i els altres...?
Premi! Sobre El Guardia, t´he de dir que no l'ha vaig acabar quan la vaig conmençar i ara ja no sé si algun dia reprendre la lectura.

És veritat que no és fàcil, mar. jo no sabria respondre sense investigar una mica.
Així que tu també vols anar a Cornudella? ;-)
i un altre petó d'anyorança (catxis!).

Gràcies per la visita i pel cpmplement, renton. Ara vaig a casa teva.

Unknown ha dit...

Em sap greu que Hemingway matxaqui d'aquesta manera Salinger ja que trobo "El vigilant..." una novel·la a tenir en compte. Potser el que s'ha inflat és la llegenda al voltant de la seva obra pel fet que no publiqui des del 63 i que amb prou feines se l'hagi vist en els últims anys.
Per cert Pere, gràcies per publicitar el meu blog!

miquel ha dit...

Sóc innocent, i també H. És només ficció, xeno, en realitat és l'autor qui posa aquests paraules en el pensament de Hemingway. Un autor que, per altra banda, admira tant en Hemingway com en Salinger, tot i que sembla que va tenir els seus moments d'acostament i d'allunyament envers els dos.
De res, m'agrada passar pel teu bloc.