20.4.06

al·legoria

Alço la vista i veig l’Estatut. És una primera impressió a partir d’una imatge que forma part del meu paisatge quotidià. No hi puc fer res. Ha estat sense premeditació, sense pensar-hi. Una d’aquelles associacions sense sentit que no hauries d’explicar.





















És fer trampa, suposo, que després busquis justificacions remotes a la identificació. Que si els coloms que es caguen dia sí dia també, que sí l'àguila -o és un ànec?- té el coll tort, que la unió, que el fènix, que cal assegurar el que ja es té, que tornarem a lluitar i a vèncer...

(L’edifici és de l’arquitecte Eusebi Bona i Puig (Begur, 1890, Barcelona, 1972), especialista en companyies d’assegurances i bancs. )

P.S. No segueixo gaire les notícies sobre les vicissituds de l’Estatut, però em sorprèn –és un dir- que se’n parli tant i se’n digui tan poc. Fa unes setmanes em van asegurar que els d’ERC proposarien votar “sí a l’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya...”. Ningú no m’ha avisat que hagin canviat d’opinió. És clar que les propostes dels partits polítics parlamentaris solen ser canviants i de vegades imprevisibles, que no imaginatives.

P.S. 2 Traca final i complicitats a Saló de Lectura. Comiat de l’Emili Manzano. Ho veig a mitges, de manera que l’hauré de mirar demà o dissabte.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Com que l'au fènix, que sempre reneix de les seves cendres, l'associació d'idees no és pas estranya, doncs. Ara, això dels coloms també pot ser simbòlic, i tant. No sé si deuen ser els coloms de la pau o els altres...

Montse ha dit...

Al meu poble s'hi caguen les gavines (i no vulgueu saber de quina manera) recordeu de què era símbol, la gavina? (he he he)

M'hauré de mirar els llibres amb calma. L'Ada Castells va estar a la biblioteca comarcal de Blanes, abans de Nadal i ens va recomanra sis llibres. UN d'ells és "Musclos per sopar", de Brigitte Vander (ho dic de memòria, després us busco el van-der-què)... sorry el vaig demanar a la mateixa biblioteca, doncs estava exhaurit (però em penso que ja l'han tornat a editar). És un llibre que recomano vivament. I ara me n'he d'anar, ai!

Montse ha dit...

Vanderbeke. Birgit Vanderbeke. Altament recomanat!
I de molt fàcil lectura (un parell d'hores).

See you later!

miquel ha dit...

Ara veig que el post devia ser una premonició de la remodelació del govern. Ja tenim -diu- uns consellers que estan més preparats per defensar l'Estatut i la seva aplicació.
Els coloms, ara i aquí, embruten més que cap altra cosa.

La gavina, la gavina...? Sí, em sembla que em recorda alguna cosa (amb música inclosa). Els ocells ja no són el que eren, tothom els fa servir amb fins poc poètics.

Me l'apunto, arare.