23.3.06

la lluita

Visita habitual de principi de primavera a Girona. A la part antiga gairebé tots els nadius deuen estar complint amb els seus horaris laborals, a penes se n’intueix algun pel carrer. D’anada i tornada per les costeres del call, pels voltants de la catedral, pels banys àrabs, es veuen alguns turistes, sobretot petits grups familiars. El gruix dels vianants, però, el formen grups de nens i nenes, nois i noies, que es creuen, pugen, baixen, s’aturen, es barregen, apareixen i desapareixen entre les estretors de pedra antiga i restaurada. Acompanyats de mestres i professors i potser d’algun guia autòcton, van en un pelegrinatge incessant per tots els racons d’aquesta part de Girona. Fan alguna anotació, se situen bé per sortir en una foto, escolten alguna explicació, entren en un museu, surten de la catedral, busquen desesperadament un lavabo, mengen uns entrepans de dimensions colossals, fumen un cigarret d’amagat, es donen empentes, es queixen de les interminables escales, admiren des del cim de Montjuïc la ciutat calmada entre la boirina i el sol que comença a dominar. Passat migdia, moltes d’aquestes corrues incessants de primària i secundària van a parar a la plaça de la Independència i des d’allí, rebudes les instruccions pertinents, s’estenen pels voltants per a dinar i tenir el descans que necessiten com a guerrers de la cultura triomfadors, abans d’emprendre la lluita de la tarda. Potser cap a les cinc o les sis, guanyada definitivament la batalla, molt més savis que al matí, tornaran a les casernes i se’ls concedirà permís per abandonar-les camí de casa, fins a l’endemà.

No sé si existeixen estadístiques per edats de visites a museus, teatres, esglésies i altres llocs de cultura i oci, però em temo que si les coneguéssim, ens adonaríem que els estols d’estudiants comandats pels seus superiors fan que determinat museu tingui èxit o no, que una obra de teatre arribi a un nombre de representacions espectacular, que alguns llibres tinguin unes vendes impensables... En fi, que es puguin publicar xifres importants d’addictes a alguns àmbits culturals que sense ells serien ben diferents. Quina paradoxa que aquells qui tenen pocs diners, que són subvencionats per les famílies, siguin una font d’ingressos de primer ordre en els dominis de la consellera Mieras.
























P. S.: Potser entre els nois que vaig veure hi havia en Moha i la seva integradora social o potser aniran a Girona en qualsevol altre moment. Cada dia em sembla més que aquests ____________ s’han begut l’enteniment. I això només és el principi de la___________ (escriviu en els espais en blanc la paraula –o la cadena fònica- adequada). Espai reservat a altres consideracions: _________________________________________

10 comentaris:

Llum ha dit...

Ai! Així que has vingut per la meva terra, eh pere?

A mi m'encanta aquesta escala :-)

Xurri ha dit...

Quina foto més maca!!

Anònim ha dit...

Veig que t’ho has passat d’allò mes be !!!

Anònim ha dit...

El consum cultural per part d'escoles i instituts fa pujar moltes estadístiques, visites a museus, anades al teiatru, lectura de llibres adients, recomanats -obligatòriament-, de fet són llibres 'alimenticis' per a molts autors que entren en el circuït de lectures juvenils. Ja fa anys vaig llegir un sucós article de Fernando Fernán Gómez sobre els estols de jovent als teatres, en massa, i rumiava sobre el fet que aquests consums culturals s'han de gaudir de forma voluntària i individual. Ara hi ha una altra font d'estadístiques, els jubilats/des, que van a la universitat, al teatre, de viatge. Cada dia ens fan més gregaris, així és el món.

Anònim ha dit...

la foto és genial pere! bon cap de setmana a tots! jo me'l passaré per tarragona!

mar ha dit...

jo em quedo amb la foto
(és genial) i també amb Girona (també és genial)

ei, esther, jo també aniré per tarragona (a Salou a veure unes carreres)
ens veiem

Albert ha dit...

Entenc el(s) comentari(s) sobre el consum cultural massificat i, suposo que per a determinades perones, a contracor. No sóc mestre a un institut, però no penseu també que aproximar determinats joves a aquests consums (sobretot si es pugués treballar més, mantenir amb ells/elles un tracte personal, diversificar els consums, etc.) no pot tenir quelcom de positiu? Quedi clar que tampoc m'agrada portar especialment la contrària.

miquel ha dit...

Girona facilita les fotos. Gràcies.

Qualsevol dia, llum, em presento a casa teva i em fas de guia gironina ;-) No sé si m'hi quedaria a Girona, però m'agrada molt passejar-m'hi.

A la teva disposició xurri; encara que em sembla que de vegades l'important no és tant la foto com la companyia o això em sembla deduir del teu darrer post.

Es fa el que es pot, jaka; però em sembla que tu voltes més (i a més, comneixes personatges força interessants, només cal veure el teu darrer americà).

Totalment d'acord, júlia. No sé que més puc afegir, a part que aconseguir que la tasca d'ensenyar i educar és força complexa, cada dia més.


Que et vagi bé per Tarragona, esther. Potser fins i tot t'hi banyaràs amb aquesta calor.

Potser sí que encara veuràs l'esther, mar. No sabia que eres aficcionada a les carreres.

És clar, albert, que aquestes activitats s'han de fer, però sovint es converteixen més en una sortida poc planificada i amb resultats incerts o fins i tot contraproduents que en un estímul per als alumnes. I amb les lectures passa el mateix. Fa la sensació que escoles i instituts estan en una reconversió permanent (i ja ha de ser això en part)i que no acaben o és difícil trobar el camí (camí que no queda clar cap a on va, per altra banda).

mar ha dit...

carreres de ràdio control!!!

Tinc ganes de veure'n una i aquesta és important i a la vora de casa. Tinc un amic que s'hi dedica, i em va regalar un cotxe d'aquests... a canvi d'un quadre meu...(jejeje)
aiisss, com m'agrada fer-lo corre per casa

http://www.auto-rc.net/modules.php?name=Forums&file=viewtopic&t=7450&start=60
aquí pots veure fotos del circuit que hi ha muntat a salou (em sembla que ho són...)

segurament hi vaig demà (he tingut feina i no hi he pogut anar abans)

miquel ha dit...

Sempre vas tan ràpida, mar, que no m'estranya que experimentis totes les formes de la velocitat.
Que tal la cursa? Hi has participat, has animat, has fet de mànager?