De llibres i corbates

El penúltim post del llibreter i algun dels comentaris posteriors em fan recordar dos fets relacionats amb el tema que tracten i amb l’època de Reis.

1. Mai no he tornat a la botiga un llibre comprat o regalat que no m’hagi agradat, i en tinc uns quants que no han vist els meus dits i la meva mirada més que en les primeres pàgines. No vull donar noms perquè la meva intenció no és ofendre ningú i alguns dels autors, coses de la vida, encara continuen escrivint, tasca difícil i meritòria que per si mateixa mereix un respecte. De fet, només hi ha un llibre que hagués pogut tornar sense excuses, un diccionari anglès-català, català-anglès, de Jordi Colomer que vaig comprar l’any 1982 (ho recordo perquè vaig escriure mes i any a la pàgina 0). En el diccionari, després de la paraula mandra: f. Laziness; idleness; sloth, hi ha la paraula reble: m. gravel; rubbish; fragments of stone / useless word (in verse). Com que no necessitava gaire aquest diccionari, vaig adonar-me del desastre uns anys més tard i vaig decidir que ja devia haver caducat el període de garantia i, a més, potser tenia a les mans una peça única que agafaria valor amb el temps, encara que per mi tingués un valor relatiu en aquell moment. Curiós diccionari aquest, que encapçala cada nova lletra amb un refrany. En fi: “No diguis blat que no sigui al sac i encara ben lligat. Do not count your chickens before they are hatched”.

2. La meva sogra cada 6 de gener ens feia algun regal a gendres i nora segons les indicacions que les seves filles i fill li feien. Normalment eren petites coses pràctiques que es podien lluir amb immediatesa o tenien un marcat caràcter pràctic: mitjons, camises, mocadors, jerseis (fantàstics jerseis fets a mà), pantalons, paraigües, iogurteres... A mi em tocava gairebé sempre un llibre, la qual cosa va haver un moment en què la va començar a neguitejar, perquè pensava que repetia massa el mateix regal mentre els altres tenien una varietat notable de presents. He de dir en favor seu que no li va costar gaire d’admetre els meus arguments sobre els llibres i la seva immensa varietat i que a partir d’aleshores ella i jo sempre esperàvem amb il·lusió el moment de desembolicar el paquet. Teresa, no sé on ets, però segur que ho veus; no et podria dir on han anat a parar les corbates dels altres, però els meus llibres, fixa-t’hi, els tinc tots aquí i encara em fan servei.