22.11.05

blasme del plagi o de com crear reticències

De vegades penses que algun plagi ha aconseguit superar l’original, en altres casos se t’acut que l’autor es podria haver esmerçat una mica més, en alguna ocasió veus que l’escriptor no domina el concepte i ha optat per l’afusellada, caigui qui caigui –i al final també cau ell-. De tots els plagis possibles, n’hi ha un que em sembla de jutjat de guàrdia; és el d’aquell qui ha pretès construir una obra d’una sola paraula i ha fracassat a aconseguir un resultat final mínimament acceptable.

En el carrer més cabalós de Barcelona, el Portal de l’Àngel, s’ha instal·lat, com en anys anteriors, una petita fira de productes alimentaris sota els auspicis, entre altres institucions i organitzacions, de l’ADEC (Associació en Defensa de l’Etiquetage en Català). És poqueta cosa, però suficient per poder comprar un pa de bona qualitat, els embotits que t’abelleixin, unes postres a base de formatge o dolços i, un cop a casa, regar-ho tot amb un Priorat reserva que també has comprat allí i que si bé no és extraordinari té un bon preu. Fantàstic!

Si deixem per un moment la gastronomia i en fixem en la llengua, sorprèn com en una de les parades han estat incapaços de plagiar el diccionari. Mira que els costava poc, que l’esforç havia de ser mínim, però no ho han aconseguit. I és que el bon plagi no està a l’abast de tothom. És més complicat del que sembla a primera vista. La veritat és que la qüestió de la llengua no tindria gaire importància en si mateixa si no fos perquè un s’acaba preguntant quina fiabilitat poden tenir els productes d’una parada que es mostra incapaç d’encertar el nom que l'acull.

(En Trevor em diu en un comentari que Vicens és de Lleida i que allà, segons el DCVB, és legal escriure turrons. Que en quedi constància. Vist el fracàs, potser hauria de parlar dels accents a les majúscules i que quedi compensat. O és que jo ja parlava d'això... No, que això és acceptable des del punt de vista del disseny.)










P.S. Està vist que parlar del plagi atreu l’interès dels lectors. El meu post d’ahir em va disparar un comptador de visites mig esteranyinat; el que no m’explico és perquè avui han vingut a visitar-me 419 curiosos -de moment- preguntant-se majoritàriament perquè “Nataniel va morir un dia a mitja tarda”. I en una altra pàgina meva - sempre polsosa- sobre literatura, ja han aparegut dos centenars de visitants. Hi ha algú que entengui aquests misteris?

9 comentaris:

Anònim ha dit...

que t'ho expliqui TdQ, ell en sap un ou d'aquestes coses...

Anònim ha dit...

P.S. Està vist que parlar del plagi atreu l’interès dels lectors. (t'acabo de plagiar)
Ara mateix: "N'hi ha 8 que no teniu altra feina?" Acostumat com estic al zero o l'u, t'acabaré donant la raó. ;)
Perejoan

The Singing Organ-Grinder ha dit...

DCVB turró m.: v. torró. Vicens és de Lleida...

Anònim ha dit...

Si l'exit esta assegurat, caldra plagiar doncs,no?

miquel ha dit...

El tema és llarg i amb molts matisos. Sense entrar en la polèmica d'aquests dies, jo penso que no és el mateix escriure a Internet que publicar en una editorial. En el meu cas, per exemple, em van demanar permís per incloure a Viquipèdia l'equivalent d'unes 30 o 40 pàgines de literatura que corren per la xarxa i que hauria de repassar i els vaig dir que no calia ni preguntar-m'ho, que si les tenia a Internet era perquè tothom en fes ús. En aquest cas citàven el meu nom, però després he vist que fins i tot les han traduït al castellà sense citar la font. No tinc cap`problema, una vegada he escrit el que m'ha semblat, el resultat és meu i de tots. Si m'hi guanyés la vida seria una altra cosa. No sé si els traductors han tingut més èxit o no, ho dubto. És clar que en el meu cas no es pot dir que m'hagin plagiat perquè han agafat tot el material, errors inclosos. Uns dels aspectes que es deu valorar en el plagi, dic jo, és la intenció: s'ha fet amb afany de lucre? un adquireix fama i l'altre es queda igual? t'han robat un material que tu pensaves comercialitzar?... I aquesta és només una perspectiva, la història és interminable.

Anònim ha dit...

hola Pere! resulta que la cooperativa Abacus està organitzant un concurs fa una mica més d'un mes. Es tracta d'anar responent preguntes literàries i l'altre dia la pregunta era sobre aquest conte del Pere Calders, i efectivament si poses la primera frase del Mig d'Amagat al Google, et porta al teu blog!!! potser per això vas tenir un munt de gent mirant la teva entrada del mes de juliol a ple mig de novembre! Jo ara el visito cada dia, em sembla interesant, així que ja tens una lectora! ah! per cert, gràcies per l'ajuda al concurs!

miquel ha dit...

Gràcies per llegir-me i per informar-me, Ester.
Realment estava intrigat de rebre tantes visites sense poder localitzar l'origen. L'any passat ja em va passar el mateix amb "La Vanguardia", però ho vaig esbrinar de seguida.
Has guanyat alguna cosa ja?

Anònim ha dit...

Bon dia Pere!! el concurs va començar el passar 18 d'octubre i finalitza el pròxim dia 30. Només hi ha un premi i tres preguntes diàries a contestar... alguna n'he fallat, però cada dia hi dedico el meu temps! El premi és un viatge a Odense (Dinamarca!) No seria magnífic guanyar-lo gaudint de la literatura com ho he fet? Apa, bon cap de setmana!

miquel ha dit...

Estaria molt bé que guanyessis, ja m'ho faràs saber; de totes maneres, com tu dius, la diversió ja és un premi. Bon cap de setmana