18.10.05

claritromicina

No tinc res contra els metges, al contrari, el seu contacte m’ha estat habitualment beneficiós. El que valoro especialment del seu tracte és la capacitat que alguns tenen de tranquil·litzar-me quan els explico els meus problemes. Aquesta capacitat d’escoltar el pacient, de crear empatia, penso que és un dels elements característics dels bons professionals i un dels factors importants a l’hora de recuperar la salut.

Dit això, afegiré que hi ha un aspecte que odio especialment de la professió mèdica, un aspecte que sempre em crea una certa aversió quan acabo decidint que he de visitar-los: la seva total inhumanitat quan em prescriuen determinats medicaments, que ells i jo sabem que em poden ser greument perjudicials. Els medicaments convencionals poden ser la causa de la curació d’una determinada malaltia, però també el motiu de no sobreviure al procés de curació.

Agafem, per exemple, la “Claritromicina Normon 500 mg comprimidos recubiertos EFG”. Només el nom ja imposa. Si hi afegim 500 mg, ja veus que la cosa és seriosa. Quan acabes llegint “comprimidos recubiertos EFG” (què cony vol dir recubiertos EFG?), saps positivament que el medicament ha de ser letal per a la malaltia, com una bala blindada explosiva. Però un no es deixa enganyar i abans d’autodisparar-se sap que ha de llegir les 150 ratlles amb què la indústria farmacèutica de torn l’amenaça amb tots els horrors imaginables.

Com que el text és llarg i carregós, un prescindeix dels apartats dedicats a nens, embaràs i lactància, també deixa de banda conducció i ús de màquines, igualment se salta les interaccions amb altres medicaments perquè només pren aquest. I comencen els detalls.
Possibles (sic) efectes adversos: els que poden aparèixer més freqüentment són els relacionats amb l’aparell digestiu: ganes de vomitar, indigestió, diarrea, vòmits, dolor abdominal, mal de cap, alteracions del gust, augment dels enzims del fetge.
Amb menys freqüència: alteracions del fetge (que generalment són reversibles), reaccions al·lèrgiques, que van des de picors a al·lèrgies greus, visió borrosa, ansietat, insomni, malsons, confusió, pèrdua de l’audició (normalment reversible), inflamació de les genives, infecció a la boca per fongs.
Excepcionalment –em tocarà a mi?- s’han observat casos de disminució dels glòbuls blancs o plaquetes i d’augment de la creatina en sang.
Rarament –seré l’afortunat?-, s’ha descrit l’aparició d’alteracions del ritme cardíac...


En acabar aquesta lectura, de la qual us he estalviat força detalls, un pensa que és una desgràcia saber llegir i entendre el que llegeix. En aquest cas, de totes maneres, és una pèrdua de temps, perquè un finalment s’acaba disparant cada 12 hores aquestes bales matamicroorganismes, prescindint dels advertiments del seu seny, que li diu que manejar armes sempre és perillós, encara que es faci per una bona causa. Un avui també pensa que aquest post només és possible per la manca de ganes de posar-se a fer quelcom més productiu, que els estats febrils són ben curiosos.

P. S.
Ja deveu haver llegit que la salut de la Catalònia perilla definitivament a causa de 96 supositoris que es faran servir per apuntalar i millorar el seu estat i que l'obligaran a mantenir-se en repòs un temps no del tot determinat.

16 comentaris:

lola ha dit...

Un consell: pren iogurts i unes pastilles innocues (cap contraindicació, només per això ja valen la pena) que es diuen Lacteol. Evitaràs que els antibiòtics arrasin la teva flora intestinal (quines coses tenim per dins, eh). No saps la sort que tinc de tenir una neboda farmacèutica, la pobra fa de socorrista de tota la família.
Lola (paraules)

mar ha dit...

hola pere
he passat per veure com estaves i veig que t'ha pujat la febre...i l'avorriment (de tant estar tancat)
aiisss... ara no se t'acudeixi agafar hipocondria també, ehhh

el post és genial... ho sento però m'he fet un fart de riure... potser no és per riure, però m'ha pillat així
en fi... que més val que no sàpigas que és l'abraçada de teletubbie
cuida't força
petons

miquel ha dit...

Gràcies Lola, potser seguiré el teu consell. Hauré de veure que no contingui elements làctics. La llet no em va bé.

Sí, mar, una mica d'avorriment, augmentat per aquestes pluges persistents que no omplen pantans, però que a mi em comencen a cansar.
Entenc que riguis. Hi ha un moment que el cos ha de reaccionar davant de la terrible realitat de la química farmacèutica.

Hanna B ha dit...

pere, jo també sóc lectora crítica de prospectes. i pacient més crítica amb els medicaments... els prospectes em poden, sóc tant influenciable per les seves amenaçants explicacions, que fins i tot acabo no prenent el que m'han receptat...
pateixo estoicament sempre que puc (i quan no puc, pateixo triplement i sento absolutament tots els efectes, especialment taquicardies, mals de cap i panxa i urticaries variades)
curiosament, a casa meva la resta de membres hi tenen una fe cega en els medicaments. s'automediquen que fa por...
*això no és un al.legat a que boicotegis la presa del Claritromicina Normon 500 mg comprimidos recubiertos EFG (el meu sistema quan no hi ha escapatòria és anar celebrant cada dosi com una menys...)

Anònim ha dit...

si ja ho diuen: feliç aquell que no sap llegir... jo també me les llegeixo amb avidesa, però intento saltar-me les contraindicacions del medicament en qüestió. per si de cas :)

p.d. ahir vaig dur el cel s'ens cau al damunt a classe, juntament amb l'article del màrius serra d'ahir de la vanguardia (genial!). a l'única persona que va veure quin era el problema li vaig dir que ja no calia que fes l'examen del febrer i que li donava el nivell c :) i després l'he anat llegint. la història és fluixa, però el pitjor és que la portada només és l'inici del que hi ha a dins: hi ha més errors!

Anònim ha dit...

Has llegit mai el prospecte de les pastilles anticonceptives?
Fliparàs en colors!
La cloritromicina no és res al seu costat!

Anònim ha dit...

I per què et penses que ho escriuen amb lletra tan petita? La meitat dels pacients no ho poden llegir ni amb lupa! Així es curen en salut (je, en salut!).
Puc dir una cosa a l'Elisenda, pere? Sí?
Elisenda, a mi també m'ha semblat molt fluixa la història, sobretot perquè no té ni cap ni peus, tot és una excusa perquè hi surti tothom amb els seus perfils de sempre. I res més.

miquel ha dit...

Em sento completament identificat amb els teus dos primers paràgrafs, Hanna. Som dues ànimes medicamentals bessones.

Feliç tu, que tens la capacitat de no llegir-ho tot, Elisenda.
Has obrat molt bé en donar-li l'aprovat. Amb més mètodes innovadors com el teu, l'aprenentatge seria més plaent. Jo també vaig llegir l'article d'en M. S. i em va semblar, com la majoria de vegades, molt encertat (i documentat).

Doncs no, nilex, no he llegit mai, que recordi, cap prospecte d'anticopceptius. Suposo que entendràs que aquests dies tampoc no estic en condicions de llegir-ne. Només em faltaria una recaiguda.

No ho havia pensat, Isnel: a més de les múltiples possibles agressions que anuncien, una clara agressió a la vista. Són realment terribles.
Fes, fes. Si l'Elisenda torna a passar per aquí, aquí trobara la teva opinió que coincideix amb la seva i amb la meva. La innovació de fer sortir extraterrestres és purament testimonial. És una de les pitjors històries, gairebé forçada, m'atreviria a dir.

Albert ha dit...

Per atacar el teu post per una altra banda, a mi em carrega especialment el llenguatge "científic", excloent, que fan servir aquests bons profeesionals perquè no te n'assebentis de res i confïis en ells. Sé que això té uu nom però ara no hi caic. Els medicaments, tant pocs com puc. I, de l'Astèrix en qüestió (per cert he fet córrer la foto que vas penjar), dir-vos que hi ha una veritable febre del col·leccionista i que es veu (ho vaig preguntar a la meva llibreria) que van buscadíssims.
Apa, salut ;-)

miquel ha dit...

Tens raó en la qüestió del llenguatge. Jo, de totes maneres, tinc un vell Manual Mercx i un Diccionario Médico Teide, que em són d'una certa utilitat quan vull posar-me nerviós.
M'ho pensava, això de la febre col·leccionista. Ara només faltaria que l'editorial tornés a treure una edició amb els mateixos errors perquè els lectors ho exigeixen. Són tant rares algunes coses... Ei, si tu (per quan la criatura se't faci gran) o algú en necessita un exemplar, m'ho fas saber, que a la llibreria de prop de casa encara en queden i són l'estrella de l'aparador.

Xurri ha dit...

Un dels motius pels quals els prospectes son una llista de terrors nocturns és que si s'adverteix el consumidor, desprès no pot pressentar denúncies per haver patit un efecte advers al medicament.
Per tant, detallen TOT i més.
En realitat els medicaments no fan tan mal com suggereix el prospecte,. Si en fèssin, ningú els receptaría i a més la seguretat social no els pagaria: en termes estrictament econòmics seria una ruïna l'atenció médica derivada de tractar-ne els efectes indessitjats.
Jo en prenc quan em cal i no pateixo massa.

miquel ha dit...

Si, d'acord, però tu deus ser una persona racionalista i assenyada i a mi la literatura mèdica m'influencia molt, no hi puc fer res.
Avui la doctora m'ha canviat la medicació i li he demanat que no em receptès res amb un prospecte tan amenaçador. Únicament ha fet un somriure sinistre i m'ha dit que no me l'havia de llegir.

Xurri ha dit...

Doncs Pere, a mi els medicaments que em fan por són aquells que diuen "natural i sense experimentació". "No té contraindicacions". "No té efectes adversos coneguts".

Penso:Doncs no fa res (i llavors per qué prendre'l) o bé encara no saben qué fa (i llavors millor no prendre'l).

És que sóc del ram.

miquel ha dit...

Ja es nota que fas una mica de proselitisme. Sigui com sigui, qualsevol compost químic ataca alguna cosa.
Si vols que et digui la veritat, però, jo sóc partidari de no prendre res, ni "natural" ni "artificial". Si no em prenc res, sol ser bon senyal.

Xurri ha dit...

Proselitistes, si, però una de les frases estandarts és "les medecines són per vendre, no per prendre" ;-))

Espero que et trobis é i ja no en necessitis cap.

miquel ha dit...

M'ho has tret de la boca , xurri :)

Continuo prenent prenen medicines. A més de l'esmentada -i com que veig que ets una coneixedora, a tu t'ho puc dir-: "Foradil Aerolizer" i "Acetilcisteína ratiopharm" (i Vita-C sense sucre).