4.9.05

sense disculpa

Me’n vaig a passar quatre dies fora –esplèndids, potser els darrers de calor d’estiu-, a gaudir del darrer contacte amb el Delta, i en tornar me n’adono que us he deixat la música dels pallassos. No patiu, ara la trauré, encara que pel sud els pallassos també abunden i fins i tot diria que van menys maquillats; de moment no citaré noms.

El Delta, i rodalies, és un dels territoris en què em moc amb més llibertat. D’una banda perquè aquí la gent –i no em refereixo necessàriament a les autoritats- encara fa i deixa fer mentre no molestis excessivament, d’altra banda per un motiu més personal: només en aquestes terres faig servir la moto per anar a les platges i per transitar pels camins, asfaltats o no, de les planures i muntanyetes civilitzades.

Com que em sembla que el casc em constreny les idees i gairebé sempre vaig per rutes que no tenen lletres ni números per classificar-les, viatjo amb el cabell en contacte amb l’aire. Molt de tant en tant trobo algun cotxe de les policies locals que no tenen feina al poble i van pels camins del terme municipal fins a la platja per veure si tot funciona a la zona rural i per gaudir una mica de la contemplació de la mar i dels/les banyistes. Mai no m’han aturat per preguntar-me si tinc algun motiu de pes per anar amb el cap descobert.

D’un temps ençà, però, apareix alguna patrulla del mossos i cal anar més amb compte, encara que suposo que la seva feina principal no deu ser la de vigilar el trànsit. Són nous en l’ofici i forasters en el territori i s’han de crear un respecte. Ja m’enteneu.

Doncs això, que ahir em trobo amb els mossos i els devia semblar que els sobrava temps. Així que m’aturen i em demanen la documentació, que no sempre tinc a mà. Cap problema en aquest aspecte, però la mossa –jo la vaig trobar maquíssima- em diu que cal portar el casc i fins i tot veig que es preocupa per la meva salut quan em diu que en cas d’accident la seva absència podria arribar a produir-me la mort. No sé si va ser la falta de pràctica amb les converses amb l’autoritat, la calor de les cinc de la tarda, la visió del paisatge o la impressió que em va causar la mossa que vaig i li recito: “Jo tem la mort per no ser-vos absent, perquè amor...” De seguida vaig comprendre que m’havia precipitat, que un no pot fer aquestes declaracions a una mossa acompanyada per un mosso, que aquesta declaració requeria més temps de tracte personal, que una cosa és la persona i l’altra el que representa... En fi, que vaig entendre que havia estat políticament incorrecte, però ja era massa tard per rectificar. Potser l’estiu que ve, si ens tornem a trobar, tot serà diferent. Un no pot pretendre que hi hagi una comunicació fluïda a la primera, per molt que s’invoqui Ausiàs March i la cara de la noia t’hagi semblat d’un romanticisme aclaparador.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo hagués provat amb Jordi de Sant Jordi "Desert d'amics...." i, si cola, cola. De totes maneres no ens ho has acabat de dir tot: multa, cita o només un reny?

mar ha dit...

noi, quin final de vacances!

però, tal com diu l'Albert, segur que no ens ho has acabat de dir tot.
Jo no sé si hagués dit cap vers... tot depèn de si el mosso estava de bon veure
;)

ànims!!!
vagi bé el primer dia de feina

miquel ha dit...

Potser si que em calia provar amb allò de "desert de béns".

Albert i mar, què voleu que us digui? Deixeu que quedi com un petit fragment literari amb final obert.

Primer dia de semifeina superat amb nota. Gràcies

Anònim ha dit...

endless number of these wonderful finds, what with the Internet being a vast network of constantly evolving ideas and all!

Anònim ha dit...

Cercava una informaciço per un treball de classe i, sense saber ben bé com, he aterrat aquí.
Sempre és maco saber que hi ha blogs interessants. Enhorabona!
Bon nadal i bones festes a tothom!