de la Ribera (instantànies)

Una de les meves pel·lícules preferides, ja ho saps, és “The African Queen”. Però, desenganya’t, jo no sóc Bogart , i, per més que tu t’assemblis a la Katharine , els llocs i les circumstàncies són diferents, així que tu i jo ens haurem de conformar amb l’aventura per altres territoris aparentment menys exòtics. Tanmateix, no baixis la guàrdia, perquè, qui sap què ens espera entre els arrossars, les llacunes i la mateixa aigua del riu? Encara hi ha la possibilitat que l’Ebre ens sorprengui. Potser només depèn de tu i de mi.

(M’encanta la gent de la Ribera –s’entén per la Ribera el territori que comprèn els pobles de Sant Jaume, La Cava, Jesús i Maria (Deltebre) i poca cosa més (Amposta, si volem anar als orígens), les terres de l’Ebre són un altre invent-. Solament aquí la fantasia poètica que s’amaga sobre l’aparent rudesa és capaç de desafiar el ridícul. Em quedo amb la pretensiosa i atrotinada “La reina de l’Ebre” i m’oblido dels vulgars “Octopussy” o “Nautilus” de més al nord.)

(Em costa aquests dies de vacances dedicar algun post a les pallassades dels polítics, fins i tot escriure dels cicles de la fam africana que no veig que interessin gaire per aquí. Continuaré prenent el sol i la lluna, fent alguna foto, rellegint la impossible Terres de l’Ebre –i alguna cosa més- i procuraré no sentir enveja dels que diuen que han marxat enllà de les fronteres. Els qui encara no feu vacances, ànims, que ja queda poc.)