11.7.05

viatjant per Àfrica i Europa.

¿És possible que aquests africans que ara s’estan menjant els caps mig podrits i la poca cosa que queda en les espines dels peixos que ens exporten vinguin també algun dia a demanar-nos comptes? Jo, en el seu cas, si em quedessin forces i em sobressin espines de peix per vendre, ho faria. Veure aquí i aquí.
Mentrestant, la UPC de Terrassa fabricarà pròtesis per a les víctimes de les mines al Senegal. Sí, senyor, primer enviem les mines i després unes quantes pròtesis per als que quedin. I gira la roda i anem fent negoci, que la vida s’està posant molt cara.
I en Raül Romeva va intentant que el seu informe, ja fa temps aprovat pel Parlament Europeu, sobre la venda d'armes sigui escoltat i tingut en compte.
Deixem anar també alguna notícia més refrescant en aquesta època en què veig que en els blogs ja comença la distensió. Sembla que el Papa no para de viatjar. No, no em refereixo al de Roma, que se'n va de vacances, em refereixo al líder d'aquesta creenca no tan vella que es diu Barça. Fa ben poc del viatge per l'Àfrica en un bany de multituds, i ara a Bòsnia (sembla que avui s'acostarà a Srebrenica). Emociona veure la rebuda de tans antics i nous fidels i l'adoració amb què escolten les seves paraules.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

A banda d’això del Romeva i la nostra hipocresia (Espanya el vuitè exportador d’armes lleugeres. Poca broma!), també vaig saber que el als Grans Llacs es pesca la perca del Nil (uns filets que acostumo a comprar no gens barats). Doncs bé, els que els pesquen no en tasten gens. No poden. Està tot controlat pels senyors de la guerra que negocien el seu valor a canvi d’armes. Feia angúnia veure com enmig de la selva aterraven els moderns reactors per endur-se’n el peix cap als mercats europeus. Només feia falta veure com els descarregaven les armes i les mines que els mutilaran. Aquest és el nostre veritable progrés. Som europeus, alegrem-nos-en!
Perejoan

Anònim ha dit...

Els filets a què fas referència i tota la resta es pot veure en la pel·lícula que indico a través del cartell. Un enllaç del primer paràgraf dóna entrada a la pel·lícula i l'altre a una entrevista de diumenge amb el seu director (per llegir-la cal estar subscrit a "L V", però la subscripció és gratuïta).

Anònim ha dit...

Àcid, però les coses són com són.