Llegeixo alguns blogs en què amb un motiu o altre es parla de la Selectivitat. Res de nou, la història de tots els anys. Ni en faig un comentari.
Veia i llegia ahir a "LV" que l’unica foto de la portada del diari mostrava uns noies en un moment de descans de les proves, i un titular: "El catalán volvió a ser el hueso en la selectividad". És a dir, que una de les notícies importants del dia era que "según algunos profesores" "este examen fue el más difícil" (el més difícil d’entre quins? Des de quin any?). "Es la tónica de cada año". No sé de quina matèria eren "algunos profesores", tampoc no sé si els experts de "LV" van intentar analitzar en què consistia la dificultat de l’examen. No és diu res sobre això, ni a la portada ni a la pàgina 35, on s’amplia la informació. No havíem quedat que una de les preguntes que havia de respondre qualsevol notícia era "per què?". Què passa , que la Mercè Beltran ha aprofitat el material d’arxiu dels anys anteriors i al cap de redacció ja li ha semblat bé? És que realment als instituts es treuen de sobre els professors més inútils per acompanyar els alumnes en el "tràngol" de la selectivitat: "los profesores que acompañaban a sus pupilos coincidían en destacar la dificultad del examen, aunque no se mostraban sorprendidos. "Es la tónica de cada año", coincidían" (gran prosa periodística). Vinga senyors, una mica de seriositat!
A la pàgina 35 trobem un petit reportatge sobre el David i la Cèlia, dos alumnes modèlics pel que sembla, ell científic i ella humanista. Diu en David: "¿Que sentido tiene medir la madurez del alumno en función de si sabe o no dónde estan los pronombres débiles (débiles!)", se pregunta David al acabar la prueba de catalán. "Si me ponen un 4 en inglés lo entenderé, pero que me suspendan de catalán cuando lo he hablado siempre..." "Uno de los motores de la vida son la contradiciones", acota Buxadé (el professor d’història que els acompanya)". Per favor, és que la pregunta sobre pronoms "débiles " valia 10 punts? És que la meitat de la puntuació de la prova no es basava en diversos redactats que podria fer qualsevol persona mitjanament madura? Cony, ja m’agradaria a mi que em fessin preguntes sobre qualsevol cosa que he fet durant tota la vida i que per tant ja no em caldria estudiar. Que, David, quan facis primer curs d’arquitectura ja demanaràs directament el títol a la secretaria de la facultat al·legant que des de ben petit has fet agosarades construccions amb les peces del "Lego" que et van regalar els teus "tiets"? Com dius? Que ja fa molts anys que sumes i restes sense calculadora? Ah, buenu, potser sí que tens raó. Vas argumentar-lis tot això als professors que vigilaven els exàmens? I tu, Buxadé, així que un dels motors de la vida són les contradiccions? Sí, sí, ja ho podeu dir que els periodistes ho treuen tot fora de context.
No m’estranya que davant d’aquestes notícies alarmants (i d’altres) algunes persones conscients redactin un manifest per posar les coses al seu lloc: "els símbols han desplaçat una vegada més les necessitats." diuen en clara al·lusió als pronoms "débiles" ... i continuen, ja ho sabeu.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
No fa massa temps enrera vaig tenir l'ocasió de "veure" alguns d'aquests exàmens a casa. Encara me n'escandalitzo ara, no tant perquè els candidats i les candidates a entrar a la Universitat no sàpiguen escriure més o mneys corrcetament, com perquè, en un molt alt nombre de casos, no sabien expressar-se amb un nmínim de coherència. Trist.
Home, Pere, és que en comptes de notes, els profes de català hauríeu de repartir medalles. Una medalla a qui sempre hagi parlat català encara que sigui en la intimitat... A la cua, sis-plau...
Lola (paraules)
pere, pere, això et passa per llegir "LV"
però, quines notícies esperes trobar-hi?
"El catalán volvió a ser el hueso en la selectividad"
això és per si tenen pocs motius, excuses, raonaments... per atacar el català... LV els dóna idees. Ja sabem per qui treballa LV
és clar, llavors et poses de mala llet
bon cap de setmana
mar
Aquests pronoms febles què són d'obligat compliment?
La veritat és que hi ha de tot, Albert, però comença a abundar el que tu vas veure.
El del post i la majoria dels que jo conec solen parlar en català. De com escriuen en tinc una lleugera idea. Sí que és veritat que en alguns llocs l'ús del català és escàs, però penso que això té poca cosa a veure amb el català escrit, al contrari, aquests tenen menys interferències.
No acabo d'entendre,mar, i potser tens raó en aquest aspecte, el poc rigor del diari a l'hora de fer la tria.
No, tomm, com el seu nom indica, els pronoms febles acabaran desapareixent o bé unint-se per tal de tenir més força. De totes maneres, només són 13; això sí, tenen una certa dèria a ajuntar-se, i llavors passa el que passa, que desconcerten el personal, que en els temps actuals no va precisament sobrat de neurones.
Publica un comentari a l'entrada